Collserola: de Canyelles al Tibidabo

Per començar be l'any quedo amb l'Albertako per anar a escalar, i com sempre que passem per Collbató m'assenyala el Serrat dels Monjos decideixo anar a la via Picnic. Poc després s'apunta la Bea, que veient la ressenya i les fotos es veu capaç de pujar.

A primera hora del dematí ens truca l'Albertako, que no es troba gaire be i decideix no sortir... escollim una via més curta i ens seguim preparant... fins que la Bea treu el cap per la finestra i es troba un dia gris i fred, moment en que decideix que s'estima més anar a caminar.

Acabem sortint a fer una volta pel Collserola que, sense desmerèixer, encara te alguns llocs amb un encant especial.

Sortim davant de casa i prenem el camí de la font de Sta. Eulàlia fins a Can Rius i el Coll de la Ventosa, aquí agafem el camí del Forat del Vent, que passa pel Turó d'en Gras i per Can Ferrer fins al Turó d'en Fotjà al costat de la carretera de Cerdanyola i on les brases de Can Joanet fan que ens vingui una mica de gana. Seguim direcció Portell de Valldaura, creuem la carretera de Cerdanyola per un pont de fusta i a agafem el camí de les Aigües, que volteja el Turó del Trac i passa per sota del Turó de Valldaura en agradable passejada

Després seguim cap al Coll de l'Erola, passant abans pel Turó de St. Cebrià on trobem un Betlem molt maco i suposo que d'aquest any ( no crec que duri fins l'any vinent).

Aquí ja arribem a la carretera de la Rabassada i el pitjor tram del recorregut, la creuem ( expo) i seguim cap al Tibidabo per la carretera de Vallvidrera, deixant la de St. Cugat a la dreta i amb el nostre objectiu a la vista.

Un cop a dalt "gaudim" de la gentada del parc d'atraccions i fem una volta pel Temple Expiatori del Sagrat Cor, realment maco per ser una construcció de fa tant poc, després fem una ullada a l'impressionant panoràmica de Barcelona i marxem (sense adonar-nos) una mica agobiats per un parell de nois que estan massa a prop, després descobrim que li han obert la bossa a la Bea sense tenir temps d'agafar res... és increïble!!! la Bea encara està al·lucinant.

La tornada la fem pel mateix camí fins a casa i arribem ben cansats, sobretot el peu de la Bea i la veritat és que no m'extranya, comptant per sobre hem fet ben be entre 12 i 14 kms. d'anada més la tornada.

Salut i bon any a tothom.