El Clot del Cargol

Diumenge la Bea em comenta que necessita fer alguna cosa. Pirineus ho descartem per la predicció i d'escalar em diu que ni parlar-ne, i més després de comentar-li el fred que vaig passar ahir. A la sortida s'apunten el Ruben i el Joan per anar on sigui i entre tots decidim anar al barranc del Clot del Cargol.

Deixem un cotxe al pàrquing del Vermell de Xincarró i l'altre a Can Maçana, prenem el camí del refugi Vicenç Barbé fins a uns 100 metres després de la Canal Ampla per desviar-nos a la dreta (fita) i baixar pel bosc buscant el llit de la canal fins a trobar els primers ressalts fàcils que ens deixen al primer ràpel, des d'una sabina, de 15 metres.

Un parell de ressalts més, un amb corda fixa i l'altre amb instal·lació de ràpel que no vam muntar perquè es destrepa be, i arribem al ràpel més llarg, de 42 mts. però que fem amb una corda de 60 amb destrepe fàcil. Atenció!!!.

A partir d'aquí el "barranquet" s'obre i es torna una mica més aeri, amb bones vistes de la cova de l'Arcada i els seus voltants..Tot seguit un ràpel de 15 mts, segons ressenya, que també fem destrepant be, i un altre de 22 des d'una sabina que si fem amb corda. Uns petits ressalts senzills i arribem al tram més maco del barranc, un ràpel d'uns 10 mts. que ens porta a l'interior d'una xemeneia on trobem un passamà i un parell de ràpels més fins a terra ( es pot fer en un de sol d'uns 45 mts.).

Arribem al sector de La Desdentegada del Vermell de Xincarró i seguim el camí cap a l'esquerra que passa pel costat de vies d'esportiva i ens porta fins al pàrquing.

Salut a tothom.

La Filigrana, via Ratafia + Normal

Dissabte, després de tot el que portem d'any sense tocar les cordes, quedo amb en Mohawk per anar afer alguna cosa per agulles, s'apunten el Jorx i l'Albertako.
L'objectiu és pujar a la Filigrana per la cara sud i bàsicament per que a en Mohawk li fa il·lusió tocar el clau cimentat que van posar durant la primera ascensió a l'agulla cap al 1943, i després anar a l'Agulla dels Ossos per fer la Montya-Picazo.

L'aproximació de Can Maçana cap al refugi Vicenç Barbé. Ens trobem alguns trams gelats, que seguiran igual de baixada, a les 4 de la tarda. Poc abans d'arribar al refugi ens desviem per la canal del Cirerer i en pocs minuts ens trobem l'agulla a mà dreta.
Un cop allà i després dels dubtes d'on comença la via ( ja que, evidentment, no es veu cap assegurança), ens repartim les cordades. Comencen en Mohawk i el Jortx per la Ratafia.

Després els seguim nosaltres. Primer el meu company, aprofitant un friend en un forat que ens han deixat posat. Recte amunt per placa fins que la roca es tomba una mica, uns metres a la dreta trobem el primer buril ( bastant amunt per cert). Tot seguit un parell més, a distància prudencial, i un "micro" que també ens han deixat ( això si que són bons amics!!), poc abans d'arribar al micro l'Albertako no ho veu clar i decideix baixar. Em toca a mi, uns metres per sobre del micro cap a l'esquerra hi ha un cap de buril que no dubto en txapar, d'aquí fins a la reunió. Un espit i tres o quatre burils.


El segon llarg comença tombat, als pocs metres hi ha un buril que l'Albertako no veu, tram vertical on te'n trobes un altre i un micro que també ens han deixat. Després amb tendència a la dreta es passa pel costat d'una reunió de burils i muntem la nostre a la sabina de sota el mur final.

D'aquesta reunió en Mohawk i el Jortx surten recte per la via Original i el seu clau cimentat, nosaltres ens decantem per la via Normal. Flanqueig a l'esquerra fins a l'aresta on troben un clau, uns metres verticals i grans bolos fins a dos burils vells mooolt rovellats. Aquí el terreny es tomba una mica però jo ho he trobat molt fi i amb l'estat dels burils...., sort que en Jortx des del cim m'ha ajudat a superar aquests tres metres, després un altre parell de burils junts i un petit ressalt fins al cim.

La baixada la fem en un ràpel per la cara nord, un cop a terra el meu company ja en te prou per avui i jo em vull "acoplar" al Mohawk i al Jortx per fer la Montoya-Picazo, però un cop d'aire quan recollim les cordes, fa rodolar el meu casc nou de fa dos mesos per una canal. Així que m'oblido de la Montoya i em dedico a recuperar-ho mentre uns escalen i l'altre descansa al refugi.

Volta pel Collserola

Un altre cap de setmana de relax. Reconec que darrerament falta una mica de fanatisme. Diumenge passat mateix al final quedo amb l'Albertako tot i que estava plovent, ens apropem a Montserrat, però acabem esmorzant al bar. I estic segur de que podíem haver fet alguna cosa.

Aquest cap de setmana li dediquem a un company que fa temps que ens demana anar a la muntanya, en Pau, que el dia que sortíem cap al Tibidabo ens cridava: MamaBeaTony...Pau!!!...muntanya!!!.
La idea és fer una petita volta pel Collserola perquè ell camini, però agafem la cadira per si de cas.
Sortim, com sempre, pel camí de la Font de Sta. Eulàlia en lleugera pujada per nosaltres però no tant lleugera pels 90 cms. aprox. d'en Pau, que al cap d'una estoneta comença a bufar i dir: Uf!...pesa( imaginem que els peus...o el cul). Tot i això arriba molt be fins a la font on descansa i recupera forces per seguir pujant fins al Coll de la Ventosa. Realment content de sortir a la muntanya.



Un cop aquí, i pensant que ja estarà cansat, comencem a baixar pel camí de St. Llàtzer, que passa per aquest antic hospital i la "leproseria" que estava al seu costa( ara la casa Okupa de Can Masdeu). Al contrari del que ens pensàvem, baixem tota l'estona, corrents intentant agafar les bicis que ens passen pel costat "-corre!, corre!...afar-les".

Una bona pallisa pel Pau, amb no gaire desnivell però ben be uns 5 Kms. de recorregut. No m'estranya que el primer que fes en arribar a casa va ser anar a dormir una estoneta.

Salut a tothom

Camí del Balandrau

Després de passar el darrer cap de setmana indisposat per una curta gastroenteritis ja tinc ganas de sortir a la muntanya a fer qualsevol cosa. Aprofitant que teòricament estem ja en ple hivern, la Bea em comenta d'anar a caminar per la neu.

Mirant les prediccions tant alarmistes que fan sobre els allus, ens decidim per un cim i una ruta que hagi de comportar molts riscos, el Balandrau. Preparem tots els estris d'hivern( piolets, grampons raquetes, pals,...) i quan arribem a Tregurà de dalt ens trobem un paisatge amb molta menys neu de la que esperàvem...

... i tota, a la pista que ens ha de deixar al Collet de la Gralla. Amb aquest panorama decidim fer una volta per aquí, deixem quasi tot el material al cotxe, només agafem els grampons per si de cas..., comencem a caminar per la pista i de seguida ens enfonsem fins als genolls. Com estem bastan a prop, torno al cotxe a buscar les raquetes...

... i la veritat és que per res, perqué poca estona després agafem la carena, ja amb poca neu i ens les hem de treure. Creuem la pista dos o tres cops i arribem a la Torroella de Dalt, on fem una paradeta per menjar i estirar els braços.

Pensem en apropar-nos al cim del Castell dels Moros, però al final ens fa una mica de mandra i ens quedem relaxats gaudint de la tranquil·litat del lloc i del tons pastels del paisatge.

Salut.

Collserola: de Canyelles al Tibidabo

Per començar be l'any quedo amb l'Albertako per anar a escalar, i com sempre que passem per Collbató m'assenyala el Serrat dels Monjos decideixo anar a la via Picnic. Poc després s'apunta la Bea, que veient la ressenya i les fotos es veu capaç de pujar.

A primera hora del dematí ens truca l'Albertako, que no es troba gaire be i decideix no sortir... escollim una via més curta i ens seguim preparant... fins que la Bea treu el cap per la finestra i es troba un dia gris i fred, moment en que decideix que s'estima més anar a caminar.

Acabem sortint a fer una volta pel Collserola que, sense desmerèixer, encara te alguns llocs amb un encant especial.

Sortim davant de casa i prenem el camí de la font de Sta. Eulàlia fins a Can Rius i el Coll de la Ventosa, aquí agafem el camí del Forat del Vent, que passa pel Turó d'en Gras i per Can Ferrer fins al Turó d'en Fotjà al costat de la carretera de Cerdanyola i on les brases de Can Joanet fan que ens vingui una mica de gana. Seguim direcció Portell de Valldaura, creuem la carretera de Cerdanyola per un pont de fusta i a agafem el camí de les Aigües, que volteja el Turó del Trac i passa per sota del Turó de Valldaura en agradable passejada

Després seguim cap al Coll de l'Erola, passant abans pel Turó de St. Cebrià on trobem un Betlem molt maco i suposo que d'aquest any ( no crec que duri fins l'any vinent).

Aquí ja arribem a la carretera de la Rabassada i el pitjor tram del recorregut, la creuem ( expo) i seguim cap al Tibidabo per la carretera de Vallvidrera, deixant la de St. Cugat a la dreta i amb el nostre objectiu a la vista.

Un cop a dalt "gaudim" de la gentada del parc d'atraccions i fem una volta pel Temple Expiatori del Sagrat Cor, realment maco per ser una construcció de fa tant poc, després fem una ullada a l'impressionant panoràmica de Barcelona i marxem (sense adonar-nos) una mica agobiats per un parell de nois que estan massa a prop, després descobrim que li han obert la bossa a la Bea sense tenir temps d'agafar res... és increïble!!! la Bea encara està al·lucinant.

La tornada la fem pel mateix camí fins a casa i arribem ben cansats, sobretot el peu de la Bea i la veritat és que no m'extranya, comptant per sobre hem fet ben be entre 12 i 14 kms. d'anada més la tornada.

Salut i bon any a tothom.