31 de juliol 2011

El Gep Llarg i L'Agulla del Capdamunt, vies Aresta Brucs

Aquest cap de setmana començo les vacances, no tenim gaires plans aquest any però sempre està be començar amb alguna sortideta. Parlo amb el Joan i quedem per Diumenge, te ganes de fer alguna cosa senzilla de primer. Camí d'Agulles recordem que al Desembre vam abandonar amb la Bea l'Agulla del Capdamunt pel fort aire que venia de l'Oest.
Per arribar a la via decidim fer servir el Gep Llarg per la via de l'Esquera, així prova el Joan de primer. Comença amb la intenció d'arribar al cim però es queda curt de cintes i munta la reunió, s'en surt molt be. Llarg senzill i ben equipat.

El segon és semblant a l' l'anterior, un parell de ressalts equipats amb quatre bolts i s'arriba al cim.

Per baixar una petita desgrimpada i estem davant de l'Agulla del Capdamunt. Aquest cop comencem per l'Aresta Brucs, l'altre vegada ho vam fer per una "variant"? uns metres més avall a l'esquerra, una mica més maca i equipada amb espits. El primer llarg és fàcil, un petit ressalt als pocs metres de començar i tombat fins a la reunió. Em vaig creuar amb quatre bolts.


El segon llarg és la raó de pujar la via, sortida cap a la dreta de la reunió i uns passos verticals amb bona pressa fins agafar una bona fissura, on la roca ja es tomba fins al cim. Massa curt!. La reunió la muntem a dos burils rovellats que trobem. Equipat amb tres bolts i un espit dos pams per sota del primer bolt.

Del cim baixem amb un ràpel d'uns 20 m. que ens deixa al camí d'Agulles, si haguéssim matinat més podríem seguir amb el Senatxo i la Figuereta fins a la Saca Gran, però avui no ens hem aixecat molt d'hora i a més hem parat a esmorzar...

...igualment ha sigut un molt bon dia.

Salut i bones vacances.

25 de juny 2011

Miranda de les Bohigues, via Montpart

Aprofitant aquests dies de festa per St. Joan torno a sortir a escalar amb l'Albertako, després de descartar algunes opcions ens decantem pel diedre que fa temps que veu quan anem a escalar per agulles, la Montpart.

L'aproximació de can Maçana cap al refugi fins a un camí que puja poc abans de la Canal del Cirerer i passa entre la Miranda i l'Aglà.

Un cop a peu de via descobreixo que " l'altre cop que la vaig fer ", només vaig encertar amb el tercer llarg i perquè és prou evident, vam fer el primer de la Gimpanautes, el segon de la Jumpin Jack Flash i el tercer per la Montpart ( segons el nou llibre d'agulles), però després de mirar algunes ressenyes no ho tinc clar del tot. Començo el primer llarg i de seguida veig que se m'escapa així que li deixo al meu company. Llarg vertical amb un pas desplomat a pocs metres de terre per seguir vertical i molt fi fins a la darrera assegurança, poc abans d'arribar a la reunió. Bona roca i equipat amb quatre bolts.
La veritat és que trobo molt més lògic començar uns metres més a la dreta d'on ho vam fer nosaltres. I més pensant en l'any en que es va obrir la via...

El segon llarg surt cap a l'esquerra de la bauma on es munta la reunió, vertical i amb molta pressa puja per un petit diedre-canal ben equipat fins al peu de l'evident darrer llarg. A tots dos ens sembla més senzill que l'anterior.

El tercer llarg és l'únic que ja havia fet. Puja pel marcat diedre alternant passos de placa i de diedre. Bastant vertical, ben equipat i amb un petit tram cap a la meitat del llarg més finet però que surt sense problemes en lliure

Una via clàssica i molt recomanable, però que em deixa amb el dubte de si vam fer el primer llarg pel lloc adient. I com no sempre amb la millor companyia.

Salut i una abraçada a tothom.

18 de juny 2011

Agulla dels Ossos, via Montoya-Picazo i la Filigrana, via Bages

Un altre dissabte de festa i per no variar quedo amb l'Albertako, aquest cop el seu germà no ens acompanya ( sembla que està tornant a "el lado oscuro" i la corda la te una mica abandonada).
En principi quedem sense tenir un pla decidit i com després d'esmorzar seguim igual, proposo d'anar a una via que tinc pendent fa uns anys, la Montoya-Picazo.

L'aproximació la fem per la canal de les Bessones fins a la canal que hi ha entre l'agulla de l'Arbret i la dels Ossos. Per arribar a peu de via s'ha de pujar a un petit coll que hi ha a l'agulla dels Ossos (a mà dreta). Per la falta de costum de preparar la motxilla em deixo la càmera i tots dos tenim el mòbil a punt de morir, així que tinc poques fotos.

El primer llarg comença a la petita xemeneia que es forma al coll, esquivant les branques ( o trepitjant-les) per passar a la paret a buscar el primer buril, uns metres a sobre per terreny vertical però senzill trobem el segon, amb un bolt al costat. Flanqueig ascendent cap a la dreta on trobem els passos més finets de la via i dos burils més, el primer amb parabolt, per seguir recte a buscar la reunió.

El segon llarg és un tràmit per arribar al cim, uns primers metres més drets amb un buril+bolt i un altre buril, una rampa i un petit ressalt amb una reunió de burils i el bolt que vam trobar a faltar a la "reunió" del cim...

Per baixar un ràpel d'una sabina per la cara nord fins a la canal. Abans d'això ens esperem una estoneta a que rapel·li alguna de les cordades de l'Agulla de l'Abret (hem comptat unes tretze persones).

Un cop a terra pensem que tot i estar be la via, s'ens ha fet una mica curteta, així que ens decidim per la veïna Bages a la Filigrana. La vaig fer fa uns anys amb en Mohawk i en tinc un bon record. Un llarg d'uns 30 mts. verticals amb bona pressa, tret d'un parell de passos molt verticals i pressa petita. Equipada amb espits i molt recomanable.

Salut.

30 d’abril 2011

La Pastereta, via Viatge Apatxe

Aquest divendres, quan plego de la feina, em diuen que dissabte tinc festa així que no trigo gaire a trucar a l'Albertako que ja m'havia trucat mitja hora abans. Em diu que ha quedat amb el seu germà per anar a fer El Kraken, com aquesta via ja la vaig fer amb en Mohawk fa uns any (deuria de ser de les primeres repeticions) els hi proposo d'anar al costat a fer una via que vaig descobrir no fa gaire al blog d'en Gatsaule, Viatge Apatxe. No tenen cap problema, de fet, l'Albertako ja la tenia clitxada.

L'aproximació la fem pel Clot de la Mònica fins al peu de l' Havana Club i d'aquí cap a l'esquerra per la paret fins una canal que ens deixa davant d'un primer ressalt senzill que ens porta a peu de via.

El primer llarg el comença el Jose, ens trobem una placa una mica tombada en flanqueig ascendent cap a l'esquerra, ben equipada però "fineta" ( tots tres hi estem d'acord).

El segon és per l'Albertako, semblant a l'anterior en dificultat però més còmode per anar en línia recte. El pas més cabró ( coincideixo amb en Gatsaule) és al arribar a la reunió; brut, estrany i avui... mullat.

El tercer, teòricament és per a mi, però després de com m'he trobat en els llargs anteriors, me'l miro una mica...no gaire... i li deixo al Jose, que puja en un pis-pas. És el més senzill de tots, només té un pas una mica més fi al sortir de la reunió, després es deixa fer força be.

El darrer llarg és la guinda de la via, tot i que jo m'he arrossegat com he pogut. Mur vertical amb bons forats, el llarg fa una "s" buscant els punts més febles ( atenció al fregament de la corda) per acabar amb un petit desplom que l'Albertako es troba mullat, el Jose i jo ens adonem quan el sentim cridar i maleir... El tram més finet m'ha semblat a l'inici del llarg.

Una via força recomanable i més encara si es fa en bona companyia...avui amb un nou company que em sembla que li està trobant el puntet a això de pujar més de 30 metres.

Per baixar es pot rapelar la via o pujar fins al cim de la Pastereta i anar a buscar el camí de Sant Joan, nosaltres provem per una mena de camí que baixa cap a l'esquerra a l'alçada del segon ressalt de la carena, no gaire recomanable.

Molta salut a tothom.

20 de març 2011

Totxo de les Cabres

Per aquest diumenge havia quedat amb el Joan per fer una sortideta amb els nens a la muntanya i aprofitar per fer alguna petita escalada. En principi som la Bea en Pau i jo, i el Joan amb la Júlia però al final s'apunta l'Albertako amb la Helen i el Ruben, que va tant motivat que arriba mitja hora abans.
Quedem a Collbató sense tenir gaire clar on anar i sense ressenyes, però per casualitat ens trobem amb en Joanet que ens parla d'un totxo que coneix bastant tranquil, no ens ho pensem gaire i anem cap allà (de fet ens acompanya fins a les vies, moltíssimes gracies i queda pendent una sortida plegats).

Per arribar s'ha d'anar fins al segon pis per la dreçera dels Graus i creuar cap a la dreta fins trobar-te les vies. Les ressenyes les trobarem en un petit pot que hi ha a un dels arbres del voltant.
El totxo en questió és un roc petit ( uns 15 metres) i sense gaire interès "escalatori", però per nosaltres avui ha estat perfecte.
Com el Ruben ha sigut el primer en arribar per l'excés de motivació, deixem que comenci i ho fa per la via Aviones Plateados.

Després el seguim tots: l'Albertako, jo, el Joan de primer tot i que no te costum d'anar-hi,

la Bea...
...i fins i tot la petita Júlia. La via és la més senzilla de totes i per a mi una mica per sota del grau que marca.

Mentrestant l' Albertako i el Ruben es posan amb la Cabra Montserratina.

Seguim el Joan, també de primer però patint una mica més...

... i jo, aquesta ja em sembla més encertada amb el grau.
Tot seguit m'en vaig per la veïna Los Miércoles al Sol i em segueix el Ruben, content de fer el seu primer 6è...

...i el Joan. Em sap greu per a ells però aquesta em sembla més del grau proposat a la ressenya que del grau corregit.
Arribades aquestes hores del migdia hi ha qui te gana i fa un descans per fer una mossegada.

Per acabar la jornada i aprofitant que la tenim muntada m'hi poso amb la Qu'est que C'est, la més maca de totes i on trobo el grau corregit correcte o fins i tot una mica ajustat. Via de forats i molt vertical, amb un parell d'extraploms on a la sortida del segon he trobat els passos més durs. Recomanable.
Es nota que sóc més aviat de lletres perquè cada cop entenc menys això dels números...

Una jornada molt tranqil·la, agradable i envoltat de bons amics. No es pot demanar més...

Salut a tothom.

06 de febrer 2011

Cascada Il.lusions d'Hivern

Desprès d'uns quants mesos sense sortir amb el meu company Albertako per diverses raons, però sobretot a causa de la lesió al peu que encara arrossega des de l'agost, per fi tornem a quedar!
Aquest cop canviem l'escenari habitual (Montserrat) per un de nou, com a mínim per a mi. I per rematar-ho tot ens acompanya un amic poc habitual malgrat haver-li convidat innumerables vegades, el Julian .

Anem cap al Pedraforca amb la idea de fer alguna de les cascades que surten de la pista, ens crida l'atenció la de l' arbret però com hi ha algú rapel·lant seguim caminant i ens parem a fer cua a la Il·lusions d'Hivern, que sembla que estigui més formada..
El primer ressalt és una rampa senzilla amb un parell de metres una mica més drets i més rampa fins a la següent cascada.

El segon ressalt comença amb uns 3 o 4 metres drets i de seguida s'ajeu fins a la següent cascada, es pot muntar reunió a un arbre que hi ha a la dreta.

El tercer és molt semblant a l'anterior però amb el tram dret una mica més llarg, a partir d'aquí deicideixo encordarme..."por si las moscas"...

El següent ressalt podriem dir que és la guinda de la via...


...és el més maco i el més vertical, curtet però suficient per que se t'inflin els braços. Després uns quants metres de rampa fins al peu de la Columna del Verdet, un altre cascada amb un pinta excel·lent però que deixarem per un altre dia.

La tornada la fem en diagonal cap a l'esquerra per anar a buscar el camí que porta cap al refugi, abans d'arribar tornem a tombar a l'esquerra i baixem pel mig del bosc fins a trobar la pista de l'aproximació.

Un dia d'allò més agradable bàsicament per la companyia i una activitat força interessant que segur que tornaré a repetir. La via m'ha semblat perfecte com a iniciació però segur que es fa curta si no has de fer cua a cada reunió, ideal per enllaçar amb la Columna del Verdet.

Molta salut a tothom.

01 de novembre 2010

La Saca Gran, via Aresta Brucs

Molt bones, ja tornem a ser per aquí, encara prou enfeinats però com a mínim amb connexió a la red de fa dos dies ( encara m'estic posant al dia). En aquest temps poca cosa, per no dir res. Un parell de barrancs a l'Agost, el Forat de Boixols amb en Joan i les Gorges de Núria amb el Ruben...





















video

...alguna passejada pels voltants de Cànoves, pantà de Vallforners, castanyer d'en Cuc, ermita de San Salvador de Terrades...

...i, per ara, només una escalada a un pi. Encara en falten tres més.



video
Aquest Diumenge, pugen a casa el Ruben amb la Laia i en Joan amb la Júlia per menjar una mica de carn a la brasa i celebrar la castanyada. Cap al final de la jornada i "encigalats" per les cerveses decidim fer un equip de "viejas glorias" per escalar l'endemà, jo sóc qui porta menys temps sense tocar la roca i ja fa gairebé sis mesos...

Em decideixo per aquesta senzilla ruta que vaig fer fa molts anys però que sempre he tingut ganes de repetir i amb l'estat actual de forma em sembla perfecte.
El primer llarg el començo per la via Stephanie, aprofitant el primer espit d'aquesta i anant a buscar la sabina del diedre on trobem el primer bolt de la via, seguint el diedre en trobem el segon i uns quants metres per sobre un clau que ens marca l'inici d'un senzill flanqueig fins a la reunió.

El segon llarg comença amb uns passets més verticals fins al primer bolt, poc després trobem un clau i a partir d'aquí el terreny es tomba fins a la reunió,un altre bolt pocs metres abans d'arribar.


El tercer llarg el recordava com el més maco, però aquest cop se m'ha fet una mica curt. Flanqueig fàcil per buscar l'aresta i pujar la llastra, als pocs metres et trobes al cim. Llarg assegurat amb dos bolts.

Un cop al cim la retrobada amb aquelles sensacions que ja tenia una mica oblidades.
Per baixar ràpel curt cap a l'oest i fent el mico per la canal fins a peu de via.

Salut a tothom i una abraçada pel meu company Albertako que ja porta uns mesos lesionat, segur que d'aquí a no gaire el tornarem a veure enfilant-se per les parets.