16 de gener 2010

Camí del Balandrau

Després de passar el darrer cap de setmana indisposat per una curta gastroenteritis ja tinc ganas de sortir a la muntanya a fer qualsevol cosa. Aprofitant que teòricament estem ja en ple hivern, la Bea em comenta d'anar a caminar per la neu.

Mirant les prediccions tant alarmistes que fan sobre els allus, ens decidim per un cim i una ruta que hagi de comportar molts riscos, el Balandrau. Preparem tots els estris d'hivern( piolets, grampons raquetes, pals,...) i quan arribem a Tregurà de dalt ens trobem un paisatge amb molta menys neu de la que esperàvem...

... i tota, a la pista que ens ha de deixar al Collet de la Gralla. Amb aquest panorama decidim fer una volta per aquí, deixem quasi tot el material al cotxe, només agafem els grampons per si de cas..., comencem a caminar per la pista i de seguida ens enfonsem fins als genolls. Com estem bastan a prop, torno al cotxe a buscar les raquetes...

... i la veritat és que per res, perqué poca estona després agafem la carena, ja amb poca neu i ens les hem de treure. Creuem la pista dos o tres cops i arribem a la Torroella de Dalt, on fem una paradeta per menjar i estirar els braços.

Pensem en apropar-nos al cim del Castell dels Moros, però al final ens fa una mica de mandra i ens quedem relaxats gaudint de la tranquil·litat del lloc i del tons pastels del paisatge.

Salut.