La Saca Gran, via Stephanie

Diumenge, al veure el dia que s'aixeca, no m'ho penso ni un moment i surto corrent cap a Montserrat amb l'Albertako. Després d'un Desembre amb poques sortides ja tenia ganes de tornar a escalar. Aquesta serà la darrera trepada de l'any.

L'aproximació de Can Maçana fins al coll de Portelles i després cap al nord per la travessa d'Agulles. Curiosament no trobem gaire gent escalant per la zona, tot i que el pàrquing estava bastant ple, tan sols una cordada a l'Aresta Brucs de l'Agulla de Capdamunt i un altre que trobem al peu de via i que pujarà per l'Aresta Brucs de la Saca Gran, són el Joanet i la Silvia del gruppicdelinfern.
( a sota arribant a la primera reunió).



El primer llarg comença pocs metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs amb un primer tram vertical i un parell d'espits amb xapa de burí, bastant rovellats per cert. Ens trobem la roca bastant humida i freda fins al segon espit, després sol i calor fins a la reunió i una escalada agradable amb un parell d'espits més.

El segon llarg segueix la mateixa tònica, però una mica més fàcil. Del primer espit s'ha d'anar cap a l'esquerra de la llastra que es veu i que no sona gaire be. Roca bona i tres espits amb xapa de burí també força rovellats.

Al tercer llarg ens comença a tocar l'aire i ens quedem gelats. Sortim cap a l'esquerra amb molt bones vistes.

Llarg curt però molt vertical, amb un parell de passos on s'ha de tibar de valent. Equipat amb cinc espits amb xapa de burí en millor estat.

La baixada en un ràpel d'uns 20 mts. per la cara Oest fins a una canal i d'aquí fins a peu de via.

Via curta però interessant per a una matinal o combinar amb alguna escalada per la zona. Al lloro amb l'equipament dels dos primers llargs, una mica deteriorat.

Salut a tothom i bones escalades per l'any vinent.