Agulles de la Benedicció i Albert Zanini

Aquest cap de setmana torno a tenir un altre company de luxe, en Mohawk, que em proposa d'anar a fer un parell d'agulletes per la zona del Faraó. Com no estat mai per allà i la companyia és agradable, m'hi apunto. L'escalada és més aviat de col·leccionisme, de fet són les darreres agulles conquerides a Montserrat, totes dues amb una creu al seu cim.

L'aproximació la fem pel Torrent de la Coma del Pastor recte amunt, amb alguna grimpadeta on s'ha de parar atenció, fins que veiem el Faraó i les nostres agulles a la seva esquerra.

La primera és l'Agulla de la Benedicció per la via Un Tall de Lluna, una aresta molt maca d'un sol llarg de 35 mts. Començo jo, escalada molt agradable per placa més o menys tombada i molt ben equipat, amb una roca molt bona.

Per arribar a la reunió trobem un pas d'Ae on no dubto a fer servir l'estrep que el meu company m'ha penjat a l'arnes, ell puja tranquil·lament en lliure.

Al cim trobem una reunió de dos burils amb un cordino ja una mica vell, que reforcem amb un altre de nou, per baixar per la mateixa via. I una creu més petita del que sembla a la foto.

La segona agulla és l'Albert Zanini per la via Traficant de Silenci, que com és del Sr. Ballart li deixo a en Mohawk que faci......

El primer llarg comença tombat i es va redreçant a mida que vas pujant. Equipat amb 5 espits i la roca molt bona, tret d'unes llastres sospitoses als primers metres.

La segona tirada torna a ser pel meu company. Comença més o menys vertical, però a partir del tercer espit ( on trobem un mosquetó), la roca deixa de donar confiança.

El final del llarg és una escalada bastant vertical i de bolos "metamórficos" on has d'escollir molt be quin toques. Hi ha dos espits més, un bastant allunyadet. A la reunió arribem flanquejant una mica cap a l'esquerra.

La reunió la muntem uns metres per sota del cim, on em quedo descansant després dels nervis passats als darrers metres però en Mohawk no pot marxar sense fer la foto de la creu. Puja cap al cim on troba la creu, un llibre de registre sense llibre però amb boli i una reunió força rústica, passant abans per una mena de dit de Fàtima que tenim al costat de la reunió.

La baixada la fem en dos ràpels per la via.

Un matí d'escalada agradable amb regust a clàssic i amb molt bona companyia. La via Un Tall de Lluna molt recomanable per combinar amb alguna altre escalada per la zona o amb esportiva, tot i que s'ha de caminar una bona estona, i la via Tràfic de Silenci, com va dir en Mohawk "apta sólo para las mentes más clásicas".......... Més informació aquí.

Salut