Penitència a Ful de Sac- El Setrill

Després del fracàs de fa un parell de setmanes i un petit descans per problemes de salut, l'Albertako i jo decidim tornar al Setrill a fer una mica de penitència. Mai millor dit, només arribar a Can Maçana comencem a dubtar pel fred que fa i els núvols negres que hi tenim a sobre.
Aquest cop encertem amb l'aproximació. De Can Maçana al refugi Vicenç Barbe, i després per la canal de l'Ou fins a trobar la cara sud del Setrill a ma dreta.

Aquí sota deixo una ressenya prou bona que he trobat al Diari d'Escalada, tant de bo l 'haguéssim vist abans de fer el primer intent.

El primer llarg el comença l'Albertako que encara arrossega una mica de refredat. Fa fred, molt de vent i el cel a estones s'enfosqueix com si fos de nit. Un cop passat el pas difícil, comença a ploure una mica però el meu company segueix fins a la reunió sense miraments (després d'avui, o li marxa el refredat o es posa més xungo). Aquest cop afina una mica més el llarg, s'oblida dels bolts de la Salvador-Àlava ( a la dreta) però xapa un buril de la Hobbit ( a l'esquerra). Val a dir que les vies, en aquest tram, van molt a prop una de l'altre.

El segon llarg puja recte per placa més o menys tombada fins a un ressalt vertical, després del qual es munta la segona reunió. Amb els deures fets i després del comentari d'en Mohawk, no m'ho penso, pujo a buscar el primer espit i després me'n vaig trobant els altres tres, que com son de fa quasi vint anys estan rovellats i "mimetitzats" amb la roca. Llarg fàcil i amb bones presses al tram vertical.

A partir d'aquí el temps ens canvia, veiem el blau del cel durant més estones però el vent bufa cada cop amb més força.

El tercer llarg és molt similar a l'anterior, puja també recte fins a una bauma que es supera per l'esquerra, després uns quants metres en terreny més senzill fins al cim. Equipat amb un parell d'espits més dels que marca la ressenya.

A dalt no ens hi estem gaire, l'aire ens tira a terra. Anem a buscar el ràpel destrepant per la cara nord fins a uns arbres i d'aquí un ràpel d'uns 35 metres fins a la canal amb el Dumbo.

La tornada la fem per l'aproximació de fa un parell de setmanes, per la cara est del Setrill, el Broc del Setrill i buscant la cana de l'Ou abans de passar la Màquina de Tren i sense entretenir-nos gaire perquè els núvols que veiem per Manresa sembla que vinguin cap a nosaltres.

Salut a tothom.