Fracàs a Ful de Sac- El Setrill

Segur que tothom ha tingut algun d'aquells dies en que les coses no surten com estaven previstes, doncs per nosaltres, avui ha estat un d'aquests.

Divendres a la nit ens truquem l'Albertako i jo per veure si quedem per escalar. Ho fem al dia següent i anem cap a Montserrat sense cap via al cap. Avui condueixo jo i l'Albertako va mirant un parell de llibres que portem per decidir on anem. Li agrada la via Ful de Sac al Setrill, així que ens dirigim cap a Agulles.

A Can Maçana ens trobem amb una densa boira que ens oculta la fantàstica cara nord-oest de la paret d'Agulles fins que arribem a Coll de Guirló. D'aquí fins al Coll de Portelles i a la canal de l'Ou, ben a prop del refugi.

A partir d'aquest moment la comencem a "liar", ens desviem cap a la dreta una mica abans, passem entre la Màquina de Tren i el Broc del Setrill, bordegem aquesta i el Setrill i arribem a una agulla que desprès d'analitzar, veiem que és el Dumbo. Decidim acabar de donar la volta fins al peu de via però ens trobem amb unes canals complicades que ens obliguen a fer un ràpel des d'uns arbres . Un cop a terra, baixem uns metres per la canal i per fi trobem la cara sud de l'agulla. Busquem el llibre a la motxilla per situar la via i ens adonem que s'ha quedat a dalt del ràpel!!!

Desprès d'uns minuts de dubtes, comencem a pujar per on ens sembla que va la via i encertem.

Trobem una placa amb poca adherència pels líquens fins al pas més difícil, pujar a una mena de llavi, a partir d'aquí tram vertical amb bones presses, tot molt ben equipat. Puja el meu company, i recorda que la nostra via comparteix part del llarg amb la via Hobbit per desviar-se a la dreta, se'n va cap a un parell de parabolts i munta reunió també de tres bolts molt nous. Quan pujo jo, me'n vaig a una reunió uns metres a l'esquerra, amb tres espits, iguals que els de la resta de la via però cap rastre a l'esquerra de la Hobbit. Comencem a dubtar, potser l'Albertako està a una via nova o a la Salvador-Àlava( si la han re-equipat), per sobre li sembla "intuir" un bolt a uns 15 metres. De la meva reunió veig un espit a prop i res més. Després de més de mitja hora de dubtes per culpa meva ( no vull baixar però no veig clar pujar), acabem baixant.

Un cop a terra me'n vaig a recuperar el llibre i ens relaxem una estona al sol acompanyats dels cants dels ocells (sembla més un dia de primavera que no pas un 24 d'Octubre).

A casa, cerco informació de la via i descobreixo que més d'una cordada ha dubtat en aquest punt. La reunió de tres espits on jo estava, és la bona, i el següent llarg puja recte i et trobes tres espits més que no vaig veure.

No passa res, un altre dia ( d'aquí a no gaire) tornarem per acabar la feina que hem començat.

Salut a tothom.