25 de juliol 2009

Retirada a la Pastereta

Aquest dissabte quedem l'Albertako i jo per fer una escalada ràpida i tornar a dinar a casa, tots dos tenim compromisos per la tarda. Escollim la via Vilmambar al serrat de la Pastereta, a prop del cotxe i amb ombra tot el matí. Bona elecció, escalem a la fresca i amb una calma poc habitual a la zona.
El primer llarg és el més difícil i el comença el meu company. Es troba amb un llarg vertical i força mantingut, amb passos finets i una mica "de Fe", però molt ben equipat.


El segon llarg surt cap a la dreta, també amb passos verticals però millors presses que l'anterior, per entrar a la reunió amb un petit flanqueig cap a l'esquerra. També ben equipat.

El tercer llarg és per l'Albertako, però quan porta pocs metres sent "la crida de la naturalesa", llavors ens plantegem seguir fins a la següent reunió on hi ha un bosquet, o baixar a terra. Mirem el rellotge i ens adonem que hem trigat més del compte en els dos primers llargs, així que decidim baixar a peu de via.


De tornada al cotxe ja planegem quan hi tornarem a acabar la via, que si no passa res d'extraordinari, seguirà on estava aquest matí.

Bon estiu a aquells que estigueu de vacances i salut a tothom.

3 comentaris:

amonimo ha dit...

Es que el Alberto desayuna a lo grande ja,ja

Roque ha dit...

Creo que fué culpa del café.
De todas formas no íbamos bien de tiempo.

amonimo ha dit...

Bueno, bueno ya me han informado de que os vais a Galayos, me gustaria ir pero no creo que pueda, llevo una racha muy seria y en casa me aprietan, y ademas aquello esta lejos y mola ir dias.... que os vaya bien.