Després d'un parell de setmanes de descans vertical, toca tornar a la feina. Escollim aquesta via perquè en Julián li tenia ganes i no ens ha defraudat gens ni mica.
Comença amb un llarg ben llarg (quasi 50 mts.) i sense pèrdua, només cal anar seguit els parabolts grocs. Al principi bastant tombat i es va redreçant poc a poc a mesura que vas pujant metres. Puja l'Albertako, que vol provar el tercer llarg.
Jo, amb l' avantatge d'anar amb la corda per dalt, ho faig tot en lliure però m'haig de penjar de la corda més d'una i dues vegades perquè em quedo sense "piles".
La darrera tirada és més curta però amb molt d'ambient. Comença sortint de la reunió cap a l'esquerra amb un parell de passos més verticals i amb bona presa( on he pagat els excessos del llarg anterior)...
...per seguir flanquejant cap a l'esquerra una mica més i pujar recte amunt fins al cim, ja més fàcil i amb bones preses.
La baixada es pot fer per la mateixa via(equipada per rapelar) o per la via normal en dos ràpels de 10 i 30 mts. i baixant per les escales de Jacob fins a trobar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni.
Val la pena fer-hi una visita, la via s'ho mereix. Equipada i fàcil en general amb un tercer llarg on s'ha d'anar amb una mica de piles si es vol encadenar. S'ha d'escollir molt bé el moment per escalar amb tranquil·litat, a nosaltres ens van acompanyar una cordada a la Monpart, un altre a la Magic Line, 2 o 3 a la Badalona, un parell més a l' Opera Prima, un altre a la Free Light i 2 o 3 més que pujaven per la cara sud, tot això al Gorro Frigi, a més d'un altre que venia per la mateixa via que nosaltres i alguna més que pujava a la Magdalena Inferior i a la Gorra Marinera. Comptant també amb tot el soroll que arribava de gentada del Monestir no es pot dir que hagi estat un dia marcat per la tranquilitat i la soledat tot i que ens hem tornat a casa força satisfets.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada