El primer llarg és el més difícil i el comença el meu company. Es troba amb un llarg vertical i força mantingut, amb passos finets i una mica "de Fe", però molt ben equipat.
El segon llarg surt cap a la dreta, també amb passos verticals però millors presses que l'anterior, per entrar a la reunió amb un petit flanqueig cap a l'esquerra. També ben equipat.
El tercer llarg és per l'Albertako, però quan porta pocs metres sent "la crida de la naturalesa", llavors ens plantegem seguir fins a la següent reunió on hi ha un bosquet, o baixar a terra. Mirem el rellotge i ens adonem que hem trigat més del compte en els dos primers llargs, així que decidim baixar a peu de via.
De tornada al cotxe ja planegem quan hi tornarem a acabar la via, que si no passa res d'extraordinari, seguirà on estava aquest matí.
Bon estiu a aquells que estigueu de vacances i salut a tothom.
3 comentaris:
Es que el Alberto desayuna a lo grande ja,ja
Creo que fué culpa del café.
De todas formas no íbamos bien de tiempo.
Bueno, bueno ya me han informado de que os vais a Galayos, me gustaria ir pero no creo que pueda, llevo una racha muy seria y en casa me aprietan, y ademas aquello esta lejos y mola ir dias.... que os vaya bien.
Publica un comentari a l'entrada