Pel camí rumio en les possibilitats que estan a l'abast del meu humil nivell: la canal del Joc de l'Oca, la Tres en Ratlla, la de les Dames, la del Micos,...però quan arribo a la de Sant Jeroni alguna cosa al meu cap fa que s'aturi i pensi en els anys que porto sense trepitjar el punt més alt de la muntanya tot i venir molt sovint a pujar per alguna de les seves extremitats. Ja ho tinc decidit, pujaré a Sant Jeroni per la ferrada Teresina.
Deixo el cotxe a Sta. Cecília per agafar la canal de St. Jeroni i una mica més amunt la del "mejillón" que surt a la dreta i em deixa al peu de la ferrada on recupero una mica l'alè. En aquest punt em passa un...esportista? que venia corrent, equipat amb malles curtes, samarreta de tirants i un cronòmetre. Ens saludem i segueix cap a dalt, jo m'acabo de preparar i començo poc desprès. Als pocs metres m'haig d'aturar per deixar baixar a una parella, que pel material que porten sembla que vinguin de fer esportiva, però un cop ens trobem m'expliquen que han pujat una mica per la canal del "mejillón" i una mica per la Teresina.
Segueixo pujant i de seguida em trobo amb el pas més impressionant de tota la ferrada, un pont de roca seguit d'un flanqueig ascendent amb molt d'ambient, on aprofito per fer-me un autoretrat.
Uns quants metres més amunt em trobo amb un altre parella que molt amablement em deixa passar. Als pocs minuts estic al primer cim, d'aquí es baixa destrepant o es fa un ràpel de 25 mts., jo opto per la primera opció, baixar destrepant pels graons "rancis". Aquesta segona part flanqueja la cara nord per feixes i canals fins a sota mateix del cim, on ens trobem amb el tram més atlètic del recorregut, una xemeneia vertical que ens deixa al mateix Sant Jeroni.
Un cop al cim veig que he trigat menys del previst ( poc més d'un hora i tres quarts des del cotxe) així que toca relaxar-se i gaudir de les fantàstiques panoràmiques. Durant aquesta estona conec uns nois de Madrid que han vingut a passar uns dies per Barcelona, compartim una bona conversa, una mica de menjar i ens fem unes fotos.
Molta sort Edgar, Jorge i Isabel i que passeu unes bones vacances per aquestes terres.
La tornada la faig per la canal de Sant Jeroni fins a Santa Cecília, i me la trobo molt més neta que el darrer cop que vaig passar (potser per les tres bosses de merda que vam recollir la Bea i jo, inclosa una llauna de mandunguilles caducada de molts anys encara per obrir), tot i que he vist alguna llauna de coca cola que avui no tenia ganes d'agafar.
La ferrada l'he trobat tant maca com sempre i l'equipament en prou bon estat tret del tram que flanqueja per la cara nord, on caldria substituir alguna baga i alguna corda deteriorada pel pas dels anys. Molt recomanable per excursionistes amb ganes d'una aventura vertical i per escaladors amb ganes d'una excursió.
Salut a tothom i recordeu que això romandrà tancat per vacances durant uns quants dies.
Molt bon estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada