22 d’agost 2009

Vacances

Aquest any les vacances comencen amb un pla inicial, anar a escalar a Gredos, on m'esperaven la Bea i en Pau, i desprès a l'aventura. Li comento a l'Albertako i s'apunta a la primera. No sé perquè però li tinc un apreci especial a aquesta muntanya, potser perquè part de la família és d'allà o potser per ser el primer lloc on em vaig calçar uns peus de gat i em vaig enfilar per una paret.De fet un dels objectius era la "oeste clásica a la Aguja Negra" 300mts. MD, la meva primera escalada. Però maluradament el dia abans de sortir, amb tot ja preparat i el cotxe carregat, em truca la Bea per comentar-me que en Pau porta dos dies amb febre i que a l'endemà tornen cap aquí....."la Aguja Negra" s'haurà d'esperar. Curiosament el dia que tenia previst fer la via, li va caure un llampec a un excursioniste que caminava per Gredos.

Després de passar la grip amb febre tots, i per torns, sortim cap a Andorra amb intenció de fer algunes excursions familiars. Muntem el nostre campament base al càmping Borda d'Ansalonga, que ens agrada perquè té una zona, a l'altre banda del riu, d'acampada lliure on normalment n'hi ha molt poca gent o ningú.

El temps que ens trobem és el típic d'aquestes dates, sol durant el matí i pluja cada dia per les tardes, així que aprofitem els matins per fer les sortides que tenim planejades. Anem al pic Alt de la Capa 2572 mts., el pic dels Llacs 2692 mts. i la Torre de Cabús 2778 mts. ( una mica més enllà), el pic Negre d'Envalira 2825 mts. i els llacs de Tristaina; i ens queda pendent el pic de Cassamanya 2740 mts., el pic de Montmalús i de Ribús 2827 mts. i el Cataperdis 2805 mts. per un altre vegada.

De tots els llocs on anem, ens quedem amb el pic Negre d'Envalira i els seus voltants, el circ de Pessons pel seu ambient d'alta muntanya...

...això sí, un cop passes les instal·lacions de les pistes de Pas de la Casa i tota la merda que et trobes pels seus voltants, ampolles d'aigua, pals d'esquí, encenedors, balises, antiallaus, etc....

Un altre lloc que recomano, inclús per gent que no estigui acostumada a caminar per la muntanya, són els llacs de Tristaina, molt accessibles i dignes d'una visita ( a sota el del mig i el de més amunt i el pic de Tristaina 2878 mts. a la dreta),

on si tens el valor necessari et pots banyar a les seves gèlides aigües.

Hem passat uns dies molt agradables al país veí, però haig de reconèixer que qui ha gaudit de valent ha sigut en Pau, amb les pedres, els rius, els llacs, l' aigua... i corrent amunt i avall pels prats. Només cal veure la cara que fa, amb les seves pedres a les mans, tornant del pic Negre d'Envalira.

A la tornada fem un dia de descans i recollim una mica tot el que dúiem, que no és poca cosa. Després ens aprofitem una mica dels iaios i els hi deixem en Pau per fer una escapadeta la Bea i jo per les muntanyes de Núria.


Fem un bivac al coll de Fontalba i a l'endemà, amb les primeres llums comencem a pujar, primer el cim de la Dou 2459 mts. per seguir fins al Puigmal 2911 mts.

Després anem cap al Puigmal del Segre o Puigmal Petit 2810 mts. per seguir fins al pic de Finestrelles 2744 mts. on fem una paradeta per menjar i recuperar forces. Tot seguit ens dirigim cap al coll d'Eina passant pel pic de Núria 2794 mts., aquí ens separem, la Bea segueix cap al Noufonts 2861 mts. i jo aprofito per pujar al pic d'Eina 2789 mts.

Tot seguit ens trobem arribant al pic de Noufonts, el darrer cim que tenim planejat per avui. A sota la Bea assenyalant el Puigmal, amb tot el camí que hem fet al darrera seu.


Del pic baixem al coll de Noufonts, on volem dormir. Són les 16.00, mengem una mica i mirem el recorregut que ens queda: pic de Noucreus 2799 mts., pic de la Fossa Gegant 2808mts., pics inf. i sup. de la vaca 2826 mts., pic de l'Infern 2835 mts., Bastiments 2883 mts., Gra de Fajol 2712 mts., la carena de la coma de l'Orri fins al Balandrau 2585 mts. i cap a Núria pel refugi de Coma de Vaca. Després de relaxar-nos comencem a notar els efectes del desnivell acumulat, Bea ha forçat una mica massa el peu i li fa mal tot i portar dos parells de sabates per anar canviant, em proposa dormir allà i l'endemà baixar cap a Núria, però si no hem de seguir jo m'estimo més fer un petit esforç i tornar a dormir a casa, que ja portem uns quants dies dormint per terra. Accepta encantada, així que baixem cap a Núria on ella i les bosses agafen el cremallera fins a Queralbs, a mi encara em falta un hora més fins arribar a Fontalba per agafar el cotxe i els 13 kms. de pista per recollir-la a Queralbs.