30 d’agost 2009

St. Llorenç de Munt, sector paret W del Cap de Mort

Aquesta setmana em truca en Mohawk per proposar-me una sortideta matinal a St. Llorenç. No sóc un gran amant de la zona, de fet, el darrer cop que vaig escalar per aquí em vaig lesionar per una pressa que se'm va trencar, però com fa ja uns anys que no sortim plegats, accepto encantat per la companyia.

El nostre destí és la paret Oest del Cap de Mort, on recentment ha reequipat algunes vies. Ens acompanyen la Bea i en Pau, que se'n van a fer una volta camí de la Mola.
Comencem ben a prop del cotxe, per la via Sopa de Patates V+, una mica "sobada" per estar tan a prop del però amb la roca acceptable.

D'aquí flanquegem i fem un segon llarg per la via Seconds Out ?. En Mohawk tenia entès que voltava pel 6c, però n'hi ha un parell de cantells trencats i la sortida és més difícil del previst, fa el que pot els dos primers bolts per seguir en lliure fins a la reunió. Em comenta que la roca no mata i jo ni em plantejo pujar per aquí.

Després anem a la via Tamango, amb un primer llarg (V+) de diedre i la roca que millora segons vas pujant (equipat amb bolts i un clau).
I un segon que comença amb uns metres verticals (V+), per suavitzar-se fins a la reunió. La roca molt bona tot i que m'he trobat la pols de taladro del recent reequipament. (dos bolts i reunió).

D'aquí dos ràpels fins a terra i en Mohawk prova i treu la veïna Districte Apatxe 6c, que li sembla més aviat 6b+ (recomanable entrar per la via Tamango). I jo, aprofitant la corda, faig la via Roquerols 6a i provo els passos difícils de la Districte Apache. Totes dues amb la roca...bona...si toques el que has de tocar.

Un sector molt a prop del cotxe per fer una sortida ràpida, però s'ha de dir que la roca no és la millor que podem trobar per la zona.

Salut.

23 d’agost 2009

Gorges du Llech

El darrer dia de vacances en Ruben i jo decidim fer una escapadeta. El nostre destí és el sud de França (o nord de Catalunya per alguns) i després d'escollir el pitjor camí, ens presentem al pàrquing a les 3 de la tarda sense dinar. Un cop allà estem a punt de deixar-ho córrer, però després de tants kms. ens sap greu tornar-nos amb les mans buides, així que agafem un tros de pa, ens vestim i cap al Llech

L'aproximació no té pèrdua, seguir la pista cap amunt fins al tercer o quart revolt a la dreta d'on surt un camí molt evident a mà esquerra que en forta baixada ens deixa al riu.


Un cop allà coincidim amb una gent molt maca d'Andorra, el Rafa, la Noe i la Marta i decidim baixar el barranc plegats, nosaltres per aprofitar l'experiència d'en Rafa, que ja l'ha fet 12 vegades i ell per que l'ajudem amb la Noe i la Marta, que malgrat no tenir experiència ho van fer molt be (per cert, esperava els vídeos per fer l'entrada, però com veig que encara no arriben la faig amb el material que tinc). Molts records i a veure si ens tornem a veure a les muntanyes.

Només començar ens trobem el primer ressalt de 5 mts. que es pot rapel·lar o superar amb un salt llarg. Després ens trobem un tobogà de 8 mts. que fem de cap. Tot seguit un ràpel de 13 mts., que es pot fer per també per la cascada o despenjar-se per una corda i fer un tobogà molt vertical. Nosaltres fem un tram de ràpel i ens deixem caure per la corda.

Tot seguit ens trobem un passamà a mà esquerra que t'ofereix tres opcions: seguir el cable fins al riu, agafar el de la dreta i fer un salt d'uns 5 mts. o fer el salt des de sobre la roca, 9 mts., on Maria s'ho va pensar una mica i va acabar saltant agafada de la mà d'en Ruben.

Algun tobogà més i arribem al famós "trencatibias", senyalitzat amb un triangle vermell a la dreta. Es tracta d'un petit tobogà que s'ha de destrepar, poc després ens trobem un pas molt semblant. Un parell de salts més de 5 i 6 mts. i arribem a la rentadora, un tobogà de 5 mts. amb un sortint al final a mà dreta que fa que, si no estàs al lloro, voltegis a la sortida. Un salt o tobogà ( a gust del consumidor) de 5 mts. i la coneguda llançadora: un tobogà d'uns 4 mts. que et llença al buit 7 mts. més.



Després un tobogà que fa una "S" i que si no porta molta aigua és difícil acabar.


I arribem al ràpel més llarg, 15 mts., que els hi va costar una mica a Maria i Noe pel cansanci acumulat, però van fer molt bé demostrant valor i confiança.

Seguidament ens trobem amb un altre tobogà....

...... un altre........i un salt més de 5 mts., fins trobar un cable a l'esquerra que et marca la sortida, perquè els tres pous següents són de propietat privada. Des d'on es pot fer un salt de 15 mts. entre els arbres,al segon pou, sempre que no hi hagi "Gendarmes". Com van fer en Rafa i en Ruben.

Aquí s'acaba el barranc, ens relaxem una estona i comencem el camí de tornada en forta pujada i marcat de blau, que en poc més de mitja horeta ens deixarà al cotxe mateix. Són les vuit del vespre, comença a ploure i no hem menjat res en tot el dia però pugem ben contents i satisfets per haver passat una bona estona al riu, tot i que encara ens falten unes hores de cotxe.

Un barranc molt recomanable on segur tornarem un dia o altre.

Salut a tothom i una abraçada pel Rafa, la Noe i la Maria.

22 d’agost 2009

Vacances

Aquest any les vacances comencen amb un pla inicial, anar a escalar a Gredos, on m'esperaven la Bea i en Pau, i desprès a l'aventura. Li comento a l'Albertako i s'apunta a la primera. No sé perquè però li tinc un apreci especial a aquesta muntanya, potser perquè part de la família és d'allà o potser per ser el primer lloc on em vaig calçar uns peus de gat i em vaig enfilar per una paret.De fet un dels objectius era la "oeste clásica a la Aguja Negra" 300mts. MD, la meva primera escalada. Però maluradament el dia abans de sortir, amb tot ja preparat i el cotxe carregat, em truca la Bea per comentar-me que en Pau porta dos dies amb febre i que a l'endemà tornen cap aquí....."la Aguja Negra" s'haurà d'esperar. Curiosament el dia que tenia previst fer la via, li va caure un llampec a un excursioniste que caminava per Gredos.

Després de passar la grip amb febre tots, i per torns, sortim cap a Andorra amb intenció de fer algunes excursions familiars. Muntem el nostre campament base al càmping Borda d'Ansalonga, que ens agrada perquè té una zona, a l'altre banda del riu, d'acampada lliure on normalment n'hi ha molt poca gent o ningú.

El temps que ens trobem és el típic d'aquestes dates, sol durant el matí i pluja cada dia per les tardes, així que aprofitem els matins per fer les sortides que tenim planejades. Anem al pic Alt de la Capa 2572 mts., el pic dels Llacs 2692 mts. i la Torre de Cabús 2778 mts. ( una mica més enllà), el pic Negre d'Envalira 2825 mts. i els llacs de Tristaina; i ens queda pendent el pic de Cassamanya 2740 mts., el pic de Montmalús i de Ribús 2827 mts. i el Cataperdis 2805 mts. per un altre vegada.

De tots els llocs on anem, ens quedem amb el pic Negre d'Envalira i els seus voltants, el circ de Pessons pel seu ambient d'alta muntanya...

...això sí, un cop passes les instal·lacions de les pistes de Pas de la Casa i tota la merda que et trobes pels seus voltants, ampolles d'aigua, pals d'esquí, encenedors, balises, antiallaus, etc....

Un altre lloc que recomano, inclús per gent que no estigui acostumada a caminar per la muntanya, són els llacs de Tristaina, molt accessibles i dignes d'una visita ( a sota el del mig i el de més amunt i el pic de Tristaina 2878 mts. a la dreta),

on si tens el valor necessari et pots banyar a les seves gèlides aigües.

Hem passat uns dies molt agradables al país veí, però haig de reconèixer que qui ha gaudit de valent ha sigut en Pau, amb les pedres, els rius, els llacs, l' aigua... i corrent amunt i avall pels prats. Només cal veure la cara que fa, amb les seves pedres a les mans, tornant del pic Negre d'Envalira.

A la tornada fem un dia de descans i recollim una mica tot el que dúiem, que no és poca cosa. Després ens aprofitem una mica dels iaios i els hi deixem en Pau per fer una escapadeta la Bea i jo per les muntanyes de Núria.


Fem un bivac al coll de Fontalba i a l'endemà, amb les primeres llums comencem a pujar, primer el cim de la Dou 2459 mts. per seguir fins al Puigmal 2911 mts.

Després anem cap al Puigmal del Segre o Puigmal Petit 2810 mts. per seguir fins al pic de Finestrelles 2744 mts. on fem una paradeta per menjar i recuperar forces. Tot seguit ens dirigim cap al coll d'Eina passant pel pic de Núria 2794 mts., aquí ens separem, la Bea segueix cap al Noufonts 2861 mts. i jo aprofito per pujar al pic d'Eina 2789 mts.

Tot seguit ens trobem arribant al pic de Noufonts, el darrer cim que tenim planejat per avui. A sota la Bea assenyalant el Puigmal, amb tot el camí que hem fet al darrera seu.


Del pic baixem al coll de Noufonts, on volem dormir. Són les 16.00, mengem una mica i mirem el recorregut que ens queda: pic de Noucreus 2799 mts., pic de la Fossa Gegant 2808mts., pics inf. i sup. de la vaca 2826 mts., pic de l'Infern 2835 mts., Bastiments 2883 mts., Gra de Fajol 2712 mts., la carena de la coma de l'Orri fins al Balandrau 2585 mts. i cap a Núria pel refugi de Coma de Vaca. Després de relaxar-nos comencem a notar els efectes del desnivell acumulat, Bea ha forçat una mica massa el peu i li fa mal tot i portar dos parells de sabates per anar canviant, em proposa dormir allà i l'endemà baixar cap a Núria, però si no hem de seguir jo m'estimo més fer un petit esforç i tornar a dormir a casa, que ja portem uns quants dies dormint per terra. Accepta encantada, així que baixem cap a Núria on ella i les bosses agafen el cremallera fins a Queralbs, a mi encara em falta un hora més fins arribar a Fontalba per agafar el cotxe i els 13 kms. de pista per recollir-la a Queralbs.

02 d’agost 2009

Sant Jeroni per la Teresina i ...................Tancat per vacances

Primer cap de setmana d'agost, diumenge m'aixeco ja amb el nom canviat (ara soc en Rodríguez), la Bea i el Pau han sortit cap a Gredos on ens trobarem d'aquí a pocs dies. No tinc "plan " i no he quedat amb ningú així que preparo quatre "trastos" i surto cap a Montserrat sense tenir clar què fer.

Pel camí rumio en les possibilitats que estan a l'abast del meu humil nivell: la canal del Joc de l'Oca, la Tres en Ratlla, la de les Dames, la del Micos,...però quan arribo a la de Sant Jeroni alguna cosa al meu cap fa que s'aturi i pensi en els anys que porto sense trepitjar el punt més alt de la muntanya tot i venir molt sovint a pujar per alguna de les seves extremitats. Ja ho tinc decidit, pujaré a Sant Jeroni per la ferrada Teresina.

Deixo el cotxe a Sta. Cecília per agafar la canal de St. Jeroni i una mica més amunt la del "mejillón" que surt a la dreta i em deixa al peu de la ferrada on recupero una mica l'alè. En aquest punt em passa un...esportista? que venia corrent, equipat amb malles curtes, samarreta de tirants i un cronòmetre. Ens saludem i segueix cap a dalt, jo m'acabo de preparar i començo poc desprès. Als pocs metres m'haig d'aturar per deixar baixar a una parella, que pel material que porten sembla que vinguin de fer esportiva, però un cop ens trobem m'expliquen que han pujat una mica per la canal del "mejillón" i una mica per la Teresina.

Segueixo pujant i de seguida em trobo amb el pas més impressionant de tota la ferrada, un pont de roca seguit d'un flanqueig ascendent amb molt d'ambient, on aprofito per fer-me un autoretrat.

Uns quants metres més amunt em trobo amb un altre parella que molt amablement em deixa passar. Als pocs minuts estic al primer cim, d'aquí es baixa destrepant o es fa un ràpel de 25 mts., jo opto per la primera opció, baixar destrepant pels graons "rancis". Aquesta segona part flanqueja la cara nord per feixes i canals fins a sota mateix del cim, on ens trobem amb el tram més atlètic del recorregut, una xemeneia vertical que ens deixa al mateix Sant Jeroni.

Un cop al cim veig que he trigat menys del previst ( poc més d'un hora i tres quarts des del cotxe) així que toca relaxar-se i gaudir de les fantàstiques panoràmiques. Durant aquesta estona conec uns nois de Madrid que han vingut a passar uns dies per Barcelona, compartim una bona conversa, una mica de menjar i ens fem unes fotos.

Molta sort Edgar, Jorge i Isabel i que passeu unes bones vacances per aquestes terres.

La tornada la faig per la canal de Sant Jeroni fins a Santa Cecília, i me la trobo molt més neta que el darrer cop que vaig passar (potser per les tres bosses de merda que vam recollir la Bea i jo, inclosa una llauna de mandunguilles caducada de molts anys encara per obrir), tot i que he vist alguna llauna de coca cola que avui no tenia ganes d'agafar.

La ferrada l'he trobat tant maca com sempre i l'equipament en prou bon estat tret del tram que flanqueja per la cara nord, on caldria substituir alguna baga i alguna corda deteriorada pel pas dels anys. Molt recomanable per excursionistes amb ganes d'una aventura vertical i per escaladors amb ganes d'una excursió.

Salut a tothom i recordeu que això romandrà tancat per vacances durant uns quants dies.

Molt bon estiu.