El darrer dia de vacances en Ruben i jo decidim fer una escapadeta. El nostre destí és el sud de França (o nord de Catalunya per alguns) i després d'escollir el pitjor camí, ens presentem al pàrquing a les 3 de la tarda sense dinar. Un cop allà estem a punt de deixar-ho córrer, però després de tants kms. ens sap greu tornar-nos amb les mans buides, així que agafem un tros de pa, ens vestim i cap al Llech
L'aproximació no té pèrdua, seguir la pista cap amunt fins al tercer o quart revolt a la dreta d'on surt un camí molt evident a mà esquerra que en forta baixada ens deixa al riu.
Un cop allà coincidim amb una gent molt maca d'Andorra, el Rafa, la Noe i la Marta i decidim baixar el barranc plegats, nosaltres per aprofitar l'experiència d'en Rafa, que ja l'ha fet 12 vegades i ell per que l'ajudem amb la Noe i la Marta, que malgrat no tenir experiència ho van fer molt be (per cert, esperava els vídeos per fer l'entrada, però com veig que encara no arriben la faig amb el material que tinc). Molts records i a veure si ens tornem a veure a les muntanyes.
Només començar ens trobem el primer ressalt de 5 mts. que es pot rapel·lar o superar amb un salt llarg. Després ens trobem un tobogà de 8 mts. que fem de cap. Tot seguit un ràpel de 13 mts., que es pot fer per també per la cascada o despenjar-se per una corda i fer un tobogà molt vertical. Nosaltres fem un tram de ràpel i ens deixem caure per la corda.
Tot seguit ens trobem un passamà a mà esquerra que t'ofereix tres opcions: seguir el cable fins al riu, agafar el de la dreta i fer un salt d'uns 5 mts. o fer el salt des de sobre la roca, 9 mts., on Maria s'ho va pensar una mica i va acabar saltant agafada de la mà d'en Ruben.
Algun tobogà més i arribem al famós "trencatibias", senyalitzat amb un triangle vermell a la dreta. Es tracta d'un petit tobogà que s'ha de destrepar, poc després ens trobem un pas molt semblant. Un parell de salts més de 5 i 6 mts. i arribem a la rentadora, un tobogà de 5 mts. amb un sortint al final a mà dreta que fa que, si no estàs al lloro, voltegis a la sortida. Un salt o tobogà ( a gust del consumidor) de 5 mts. i la coneguda llançadora: un tobogà d'uns 4 mts. que et llença al buit 7 mts. més.
Després un tobogà que fa una "S" i que si no porta molta aigua és difícil acabar.
I arribem al ràpel més llarg, 15 mts., que els hi va costar una mica a Maria i Noe pel cansanci acumulat, però van fer molt bé demostrant valor i confiança.
Seguidament ens trobem amb un altre tobogà....
...... un altre........i un salt més de 5 mts., fins trobar un cable a l'esquerra que et marca la sortida, perquè els tres pous següents són de propietat privada. Des d'on es pot fer un salt de 15 mts. entre els arbres,al segon pou, sempre que no hi hagi "Gendarmes". Com van fer en Rafa i en Ruben.
Aquí s'acaba el barranc, ens relaxem una estona i comencem el camí de tornada en forta pujada i marcat de blau, que en poc més de mitja horeta ens deixarà al cotxe mateix. Són les vuit del vespre, comença a ploure i no hem menjat res en tot el dia però pugem ben contents i satisfets per haver passat una bona estona al riu, tot i que encara ens falten unes hores de cotxe.
Un barranc molt recomanable on segur tornarem un dia o altre.
Salut a tothom i una abraçada pel Rafa, la Noe i la Maria.