24 d’octubre 2009
Fracàs a Ful de Sac- El Setrill
13 d’octubre 2009
La Presidenta, via Gerónimo
La primera tirada fa el meu company. Llarg ben equipat on s'han de fer treballar molt els peus. Jo el trobo bastant finet pel grau que marca, ara si que confirmo que dec estar fluix perquè últimament tot ho trobo difícil.
El segon llarg ja és un altre cosa, aquest em toca a mi. Comença amb un parell de passos verticals i amb bones presses, un flanqueig cap a l'esquerra i recte fins a la reunió ja més fàcil. Equipat.
El tercer llarg és només un tràmit per arribar al cim. Curt i equipat amb un bolt, surt cap a l'esquerra per pujar recte fins dalt. La reunió la muntem a l'altre banda del cim, al ràpel (al lloro si hi ha gent per la zona perquè poden caure pedres).
La baixada es fa amb un ràpel de 20 mts. per la cara nord fins al coll amb la Vicepresidenta i d'aquí fins al peu de via per una canal força densa.
Interessant per combinar amb alguna altre via de la zona. Haig de confirmar el que diu l'autor, "escalada en un entorn salvatge i solitari", tot i que hem coincidit amb una cordada que pujava per la via Canvi Climàtic, dels germans Massó.
Salut a tothom.
11 d’octubre 2009
Céllecs, sector plaques i ful d'Estambul
Amb tanta anada i tornada ens cau a sobre el migdia i fem una paradeta per dinar. Després de recuperar forces canviem de sector sense caminar gaire, uns deu metres cap a l'esquerra i ens instal·lem al sector Ful d' Estambul. Allà provem les vies Simioteràpia, Ful d' Estambul i Brecs de Cerebelo. A mi m'han semblat una mica dures pel grau que marca, potser per la poca adherència als primers metres de les vies o per que estic una mica fluix. A sota un servidor a Simioteràpia.
Acabem de passar la tarda provant aquestes vies i de tornada al cotxe intento recordar, sense èxit, l'ultima vegada que vaig estar per aquí i amb qui ( a part de la Bea), ja deu fer set o vuit anys.
S'ha de dir que la zona que hem visitat ha estat re-equipada amb reunions noves i químics ben lluents, no totes les vies però si una gran part. Després, xerrant amb una gent que hem trobat m'han parlat d'un sector nou que jo no coneixia. A veure si aconsegueixo unes ressenyes més actualitzades, segur que en Mohawk em pot ajudar.
Salut a tothom.
10 d’octubre 2009
Ferrada Regina
Comença vertical fins arribar a una canal que es puja caminant, després un altre tram vertical, un altre petita canal i ressalts fins arribar a l'alçada del pont. Aquí tenim dues opcions, pujar fins a l'agulla amb molt bones vistes del pantà d'Oliana o seguir pel pont. Escollim la segona, ja tots hem pujat a l'agulla i no anem molt sobrats de temps.
El pont ens deixa en una paret vertical que ens porta a una feixa per seguir per un altre tram també vertical.
A la sortida ens trobem el camí de baixada, que creuem fins al següent tram de paret on trobem un senyal de prohibit nens. Comença vertical i molt equipat per flanquejar cap a l'esquerra buscant els trossos de paret més macos.
Després d'un dels flanquejos ens trobem amb un pas ben curiós, has de canviar de paret amb tota la timba a sota dels peus ( no recomanat per gent molt petita).
Més trams verticals amb petits desploms i flanquejos amb bones panoràmiques,
fins a una bifurcació, a la dreta la sortida original i a l'esquerra una variant una mica més fàcil.
Agafem el camí de la dreta, més vertical i amb un petit desplom fins a una falsa sortida, on trobem un darrer ressalt que comença desplomat i ens deixa al cim de la cinglera.
La baixada es fa cap a la dreta, per un camí marcat de vermell i equipat amb cable que passa per l'inici del tercer tram i ens porta per una feixa fins a terra.Ferrada molt recomanable, llarga, amb ambient i molt equipada ( de vegades una mica massa). per nosaltres la més maca de totes les que coneixem amb diferència.
Salut.
04 d’octubre 2009
Serrat de la Pastereta, via Vilmanbar
Comencem d'horeta per tornar a dinar a casa i aquest cop no estem sols a la paret com la darrera vegada, ens acompanyen un parell de cordades a la Havana Club, una a la Funció clorofíl·lica i un altre per la mateixa via que nosaltres. Malgrat tot això hem gaudit d'un matí molt tranquil.
El segon és per a mi, surt cap a la dreta molt vertical i amb grans forats per seguir recte amunt.
Llarg també ben equipat on per arribar a la reunió hem de flanquejar uns metres a l'esquerra.
El tercer llarg ja és nou per nosaltres. A priori sembla que els seguros allunyin una mica, però quan comences a escalar no ho notes pas. Llarg llarg i equipat, on el tram més vertical el trobem només sortir de la reunió. Se'n va l'Albertako.
La reunió es munta al "bosquet" i el següent llarg surt uns metres més amunt. Comença per un diedre fàcil amb la roca una mica trencada i segueix per una placa amb bona pressa fins al cim.De fet on arribem és al final de la via i l'inici dels ràpels, el cim de la Pastereta ens queda molts metres cap a l'esquerra. Baixem en tres ràpels i tornem a casa satisfets per la via i per acabar la feina que vam començar el 25 de Juliol.
Salut a tothom.