04 d’octubre 2009

Serrat de la Pastereta, via Vilmanbar

Aquesta setmana toca enllestir un assumpte que l'Albertako i jo tenim pendent de fa un parell de mesos, la via Vilmanbar a la Pastereta.

Comencem d'horeta per tornar a dinar a casa i aquest cop no estem sols a la paret com la darrera vegada, ens acompanyen un parell de cordades a la Havana Club, una a la Funció clorofíl·lica i un altre per la mateixa via que nosaltres. Malgrat tot això hem gaudit d'un matí molt tranquil.

Un cop a peu de via decidim seguir el mateix ordre que l'altre vegada, així que comença l'Albertako, llarg vertical i ben equipat ( uns onze bolts ), jo l'he tornat a trobar bastant "finet".

El segon és per a mi, surt cap a la dreta molt vertical i amb grans forats per seguir recte amunt.

Llarg també ben equipat on per arribar a la reunió hem de flanquejar uns metres a l'esquerra.

El tercer llarg ja és nou per nosaltres. A priori sembla que els seguros allunyin una mica, però quan comences a escalar no ho notes pas. Llarg llarg i equipat, on el tram més vertical el trobem només sortir de la reunió. Se'n va l'Albertako.

La reunió es munta al "bosquet" i el següent llarg surt uns metres més amunt. Comença per un diedre fàcil amb la roca una mica trencada i segueix per una placa amb bona pressa fins al cim.

De fet on arribem és al final de la via i l'inici dels ràpels, el cim de la Pastereta ens queda molts metres cap a l'esquerra. Baixem en tres ràpels i tornem a casa satisfets per la via i per acabar la feina que vam començar el 25 de Juliol.

Salut a tothom.