Miranda de les Bohigues, via Montpart

Aprofitant aquests dies de festa per St. Joan torno a sortir a escalar amb l'Albertako, després de descartar algunes opcions ens decantem pel diedre que fa temps que veu quan anem a escalar per agulles, la Montpart.

L'aproximació de can Maçana cap al refugi fins a un camí que puja poc abans de la Canal del Cirerer i passa entre la Miranda i l'Aglà.

Un cop a peu de via descobreixo que " l'altre cop que la vaig fer ", només vaig encertar amb el tercer llarg i perquè és prou evident, vam fer el primer de la Gimpanautes, el segon de la Jumpin Jack Flash i el tercer per la Montpart ( segons el nou llibre d'agulles), però després de mirar algunes ressenyes no ho tinc clar del tot. Començo el primer llarg i de seguida veig que se m'escapa així que li deixo al meu company. Llarg vertical amb un pas desplomat a pocs metres de terre per seguir vertical i molt fi fins a la darrera assegurança, poc abans d'arribar a la reunió. Bona roca i equipat amb quatre bolts.
La veritat és que trobo molt més lògic començar uns metres més a la dreta d'on ho vam fer nosaltres. I més pensant en l'any en que es va obrir la via...

El segon llarg surt cap a l'esquerra de la bauma on es munta la reunió, vertical i amb molta pressa puja per un petit diedre-canal ben equipat fins al peu de l'evident darrer llarg. A tots dos ens sembla més senzill que l'anterior.

El tercer llarg és l'únic que ja havia fet. Puja pel marcat diedre alternant passos de placa i de diedre. Bastant vertical, ben equipat i amb un petit tram cap a la meitat del llarg més finet però que surt sense problemes en lliure

Una via clàssica i molt recomanable, però que em deixa amb el dubte de si vam fer el primer llarg pel lloc adient. I com no sempre amb la millor companyia.

Salut i una abraçada a tothom.

Agulla dels Ossos, via Montoya-Picazo i la Filigrana, via Bages

Un altre dissabte de festa i per no variar quedo amb l'Albertako, aquest cop el seu germà no ens acompanya ( sembla que està tornant a "el lado oscuro" i la corda la te una mica abandonada).
En principi quedem sense tenir un pla decidit i com després d'esmorzar seguim igual, proposo d'anar a una via que tinc pendent fa uns anys, la Montoya-Picazo.

L'aproximació la fem per la canal de les Bessones fins a la canal que hi ha entre l'agulla de l'Arbret i la dels Ossos. Per arribar a peu de via s'ha de pujar a un petit coll que hi ha a l'agulla dels Ossos (a mà dreta). Per la falta de costum de preparar la motxilla em deixo la càmera i tots dos tenim el mòbil a punt de morir, així que tinc poques fotos.

El primer llarg comença a la petita xemeneia que es forma al coll, esquivant les branques ( o trepitjant-les) per passar a la paret a buscar el primer buril, uns metres a sobre per terreny vertical però senzill trobem el segon, amb un bolt al costat. Flanqueig ascendent cap a la dreta on trobem els passos més finets de la via i dos burils més, el primer amb parabolt, per seguir recte a buscar la reunió.

El segon llarg és un tràmit per arribar al cim, uns primers metres més drets amb un buril+bolt i un altre buril, una rampa i un petit ressalt amb una reunió de burils i el bolt que vam trobar a faltar a la "reunió" del cim...

Per baixar un ràpel d'una sabina per la cara nord fins a la canal. Abans d'això ens esperem una estoneta a que rapel·li alguna de les cordades de l'Agulla de l'Abret (hem comptat unes tretze persones).

Un cop a terra pensem que tot i estar be la via, s'ens ha fet una mica curteta, així que ens decidim per la veïna Bages a la Filigrana. La vaig fer fa uns anys amb en Mohawk i en tinc un bon record. Un llarg d'uns 30 mts. verticals amb bona pressa, tret d'un parell de passos molt verticals i pressa petita. Equipada amb espits i molt recomanable.

Salut.