La Presidenta, via Gerónimo

Aquests tres dies de festa "triplete", he pogut sortir tots els dies. Diumenge em truca l'Albertako per anar a escalar al dia següent. Amb por de trobar-nos molta gent a la tornada escollim una via curteta, la Jerónimo a la Presidenta. Pugem pel Clot de la Mònica, com la setmana passada, arribem al coll i deixem a l'esquerra el camí de les Artigues que porta als Pollegons per agafar, a la dreta, el camí del Bassal dels Corbs, que porta a St. Joan. A partir d'aquí, l'Albertako comença a pensar que potser ens hem equivocat. Fins al balcó de la Plantació i la baixada cap a la via, aquí està convençut de que ha vingut enganyat. S'ha de dir que tots dos anem cansats dels tres dies, ahir mateix estava a Targassone fent bloc ( em sembla que s'està canviant a " el lado oscuro"). Després d'una baixada selvàtica i on s'ha de parar molta atenció per no caure fins avall, arribem al peu de la via.

La primera tirada fa el meu company. Llarg ben equipat on s'han de fer treballar molt els peus. Jo el trobo bastant finet pel grau que marca, ara si que confirmo que dec estar fluix perquè últimament tot ho trobo difícil.


El segon llarg ja és un altre cosa, aquest em toca a mi. Comença amb un parell de passos verticals i amb bones presses, un flanqueig cap a l'esquerra i recte fins a la reunió ja més fàcil. Equipat.

El tercer llarg és només un tràmit per arribar al cim. Curt i equipat amb un bolt, surt cap a l'esquerra per pujar recte fins dalt. La reunió la muntem a l'altre banda del cim, al ràpel (al lloro si hi ha gent per la zona perquè poden caure pedres).

La baixada es fa amb un ràpel de 20 mts. per la cara nord fins al coll amb la Vicepresidenta i d'aquí fins al peu de via per una canal força densa.

Interessant per combinar amb alguna altre via de la zona. Haig de confirmar el que diu l'autor, "escalada en un entorn salvatge i solitari", tot i que hem coincidit amb una cordada que pujava per la via Canvi Climàtic, dels germans Massó.

Salut a tothom.