20 de març 2011

Totxo de les Cabres

Per aquest diumenge havia quedat amb el Joan per fer una sortideta amb els nens a la muntanya i aprofitar per fer alguna petita escalada. En principi som la Bea en Pau i jo, i el Joan amb la Júlia però al final s'apunta l'Albertako amb la Helen i el Ruben, que va tant motivat que arriba mitja hora abans.
Quedem a Collbató sense tenir gaire clar on anar i sense ressenyes, però per casualitat ens trobem amb en Joanet que ens parla d'un totxo que coneix bastant tranquil, no ens ho pensem gaire i anem cap allà (de fet ens acompanya fins a les vies, moltíssimes gracies i queda pendent una sortida plegats).

Per arribar s'ha d'anar fins al segon pis per la dreçera dels Graus i creuar cap a la dreta fins trobar-te les vies. Les ressenyes les trobarem en un petit pot que hi ha a un dels arbres del voltant.
El totxo en questió és un roc petit ( uns 15 metres) i sense gaire interès "escalatori", però per nosaltres avui ha estat perfecte.
Com el Ruben ha sigut el primer en arribar per l'excés de motivació, deixem que comenci i ho fa per la via Aviones Plateados.

Després el seguim tots: l'Albertako, jo, el Joan de primer tot i que no te costum d'anar-hi,

la Bea...
...i fins i tot la petita Júlia. La via és la més senzilla de totes i per a mi una mica per sota del grau que marca.

Mentrestant l' Albertako i el Ruben es posan amb la Cabra Montserratina.

Seguim el Joan, també de primer però patint una mica més...

... i jo, aquesta ja em sembla més encertada amb el grau.
Tot seguit m'en vaig per la veïna Los Miércoles al Sol i em segueix el Ruben, content de fer el seu primer 6è...

...i el Joan. Em sap greu per a ells però aquesta em sembla més del grau proposat a la ressenya que del grau corregit.
Arribades aquestes hores del migdia hi ha qui te gana i fa un descans per fer una mossegada.

Per acabar la jornada i aprofitant que la tenim muntada m'hi poso amb la Qu'est que C'est, la més maca de totes i on trobo el grau corregit correcte o fins i tot una mica ajustat. Via de forats i molt vertical, amb un parell d'extraploms on a la sortida del segon he trobat els passos més durs. Recomanable.
Es nota que sóc més aviat de lletres perquè cada cop entenc menys això dels números...

Una jornada molt tranqil·la, agradable i envoltat de bons amics. No es pot demanar més...

Salut a tothom.

3 comentaris:

JAUME ORS ha dit...

... de fet la qüestió és enfilar-se i si és a Montserrat una meravella i amb bona companyia ... millor que millor !!! Abraçades.

Mohawk ha dit...

Veig que la Bea ja té el peu com nou ;)

Roque ha dit...

Unes paraules molt sabies Jaume. La veritat és que va ser una dia tranquil però molt agradable.
Per cert, tot un plaer haver-te conegut, a veure si quedem per fer alguna sortideta...

Rooooque, del peu fa temps que no es queixa, això vol dir que no li deu fer mal. També és cert que la pobre no surt gaire.
En principi hem quedat per diumenge, oi? Et faig un truc per confirmar.

Salut i una abraçada.