L'aproximació de Can Maçana fins al coll de Portelles i després cap al nord per la travessa d'Agulles. Curiosament no trobem gaire gent escalant per la zona, tot i que el pàrquing estava bastant ple, tan sols una cordada a l'Aresta Brucs de l'Agulla de Capdamunt i un altre que trobem al peu de via i que pujarà per l'Aresta Brucs de la Saca Gran, són el Joanet i la Silvia del gruppicdelinfern.
( a sota arribant a la primera reunió).
El primer llarg comença pocs metres a l'esquerra de l'Aresta Brucs amb un primer tram vertical i un parell d'espits amb xapa de burí, bastant rovellats per cert. Ens trobem la roca bastant humida i freda fins al segon espit, després sol i calor fins a la reunió i una escalada agradable amb un parell d'espits més.
El segon llarg segueix la mateixa tònica, però una mica més fàcil. Del primer espit s'ha d'anar cap a l'esquerra de la llastra que es veu i que no sona gaire be. Roca bona i tres espits amb xapa de burí també força rovellats.
Al tercer llarg ens comença a tocar l'aire i ens quedem gelats. Sortim cap a l'esquerra amb molt bones vistes.
Llarg curt però molt vertical, amb un parell de passos on s'ha de tibar de valent. Equipat amb cinc espits amb xapa de burí en millor estat.
La baixada en un ràpel d'uns 20 mts. per la cara Oest fins a una canal i d'aquí fins a peu de via.
Via curta però interessant per a una matinal o combinar amb alguna escalada per la zona. Al lloro amb l'equipament dels dos primers llargs, una mica deteriorat.
Salut a tothom i bones escalades per l'any vinent.
Per arribar a la reunió trobem un pas d'Ae on no dubto a fer servir l'estrep que el meu company m'ha penjat a l'arnes, ell puja tranquil·lament en lliure.
Al cim trobem una reunió de dos burils amb un cordino ja una mica vell, que reforcem amb un altre de nou, per baixar per la mateixa via. I una creu més petita del que sembla a la foto.
La segona agulla és l'Albert Zanini per la via Traficant de Silenci, que com és del Sr. Ballart li deixo a en Mohawk que faci......
El primer llarg comença tombat i es va redreçant a mida que vas pujant. Equipat amb 5 espits i la roca molt bona, tret d'unes llastres sospitoses als primers metres.
La segona tirada torna a ser pel meu company. Comença més o menys vertical, però a partir del tercer espit ( on trobem un mosquetó), la roca deixa de donar confiança.
El final del llarg és una escalada bastant vertical i de bolos "metamórficos" on has d'escollir molt be quin toques. Hi ha dos espits més, un bastant allunyadet. A la reunió arribem flanquejant una mica cap a l'esquerra.
La reunió la muntem uns metres per sota del cim, on em quedo descansant després dels nervis passats als darrers metres però en Mohawk no pot marxar sense fer la foto de la creu. Puja cap al cim on troba la creu, un llibre de registre sense llibre però amb boli i una reunió força rústica, passant abans per una mena de dit de Fàtima que tenim al costat de la reunió.
La baixada la fem en dos ràpels per la via.