L'objectiu és pujar a la Filigrana per la cara sud i bàsicament per que a en Mohawk li fa il·lusió tocar el clau cimentat que van posar durant la primera ascensió a l'agulla cap al 1943, i després anar a l'Agulla dels Ossos per fer la Montya-Picazo.
L'aproximació de Can Maçana cap al refugi Vicenç Barbé. Ens trobem alguns trams gelats, que seguiran igual de baixada, a les 4 de la tarda. Poc abans d'arribar al refugi ens desviem per la canal del Cirerer i en pocs minuts ens trobem l'agulla a mà dreta.
Un cop allà i després dels dubtes d'on comença la via ( ja que, evidentment, no es veu cap assegurança), ens repartim les cordades. Comencen en Mohawk i el Jortx per la Ratafia.
Després els seguim nosaltres. Primer el meu company, aprofitant un friend en un forat que ens han deixat posat. Recte amunt per placa fins que la roca es tomba una mica, uns metres a la dreta trobem el primer buril ( bastant amunt per cert). Tot seguit un parell més, a distància prudencial, i un "micro" que també ens han deixat ( això si que són bons amics!!), poc abans d'arribar al micro l'Albertako no ho veu clar i decideix baixar. Em toca a mi, uns metres per sobre del micro cap a l'esquerra hi ha un cap de buril que no dubto en txapar, d'aquí fins a la reunió. Un espit i tres o quatre burils.
El segon llarg comença tombat, als pocs metres hi ha un buril que l'Albertako no veu, tram vertical on te'n trobes un altre i un micro que també ens han deixat. Després amb tendència a la dreta es passa pel costat d'una reunió de burils i muntem la nostre a la sabina de sota el mur final.
D'aquesta reunió en Mohawk i el Jortx surten recte per la via Original i el seu clau cimentat, nosaltres ens decantem per la via Normal. Flanqueig a l'esquerra fins a l'aresta on troben un clau, uns metres verticals i grans bolos fins a dos burils vells mooolt rovellats. Aquí el terreny es tomba una mica però jo ho he trobat molt fi i amb l'estat dels burils...., sort que en Jortx des del cim m'ha ajudat a superar aquests tres metres, després un altre parell de burils junts i un petit ressalt fins al cim.
La baixada la fem en un ràpel per la cara nord, un cop a terra el meu company ja en te prou per avui i jo em vull "acoplar" al Mohawk i al Jortx per fer la Montoya-Picazo, però un cop d'aire quan recollim les cordes, fa rodolar el meu casc nou de fa dos mesos per una canal. Així que m'oblido de la Montoya i em dedico a recuperar-ho mentre uns escalen i l'altre descansa al refugi.
Sortim davant de casa i prenem el camí de la font de Sta. Eulàlia fins a Can Rius i el Coll de la Ventosa, aquí agafem el camí del Forat del Vent, que passa pel Turó d'en Gras i per Can Ferrer fins al Turó d'en Fotjà al costat de la carretera de Cerdanyola i on les brases de Can Joanet fan que ens vingui una mica de gana. Seguim direcció Portell de Valldaura, creuem la carretera de Cerdanyola per un pont de fusta i a agafem el camí de les Aigües, que volteja el Turó del Trac i passa per sota del Turó de Valldaura en agradable passejada 
Aquí ja arribem a la carretera de la Rabassada i el pitjor tram del recorregut, la creuem ( expo) i seguim cap al Tibidabo per la carretera de Vallvidrera, deixant la de St. Cugat a la dreta i amb el nostre objectiu a la vista. 
Un cop a dalt "gaudim" de la gentada del parc d'atraccions i fem una volta pel 
El segon llarg segueix la mateixa tònica, però una mica més fàcil. Del primer espit s'ha d'anar cap a l'esquerra de la llastra que es veu i que no sona gaire be. Roca bona i tres espits amb xapa de burí també força rovellats.
Al tercer llarg ens comença a tocar l'aire i ens quedem gelats. Sortim cap a l'esquerra amb molt bones vistes.
Llarg curt però molt vertical, amb un parell de passos on s'ha de tibar de valent. Equipat amb cinc espits amb xapa de burí en millor estat.
La baixada en un ràpel d'uns 20 mts. per la cara Oest fins a una canal i d'aquí fins a peu de via.
Per arribar a la reunió trobem un pas d'Ae on no dubto a fer servir l'estrep que el meu company m'ha penjat a l'arnes, ell puja tranquil·lament en lliure.
Al cim trobem una reunió de dos burils amb un cordino ja una mica vell, que reforcem amb un altre de nou, per baixar per la mateixa via. I una creu més petita del que sembla a la foto.
La segona agulla és l'Albert Zanini per la via Traficant de Silenci, que com és del Sr. Ballart li deixo a en Mohawk que faci......
El primer llarg comença tombat i es va redreçant a mida que vas pujant. Equipat amb 5 espits i la roca molt bona, tret d'unes llastres sospitoses als primers metres.
La segona tirada torna a ser pel meu company. Comença més o menys vertical, però a partir del tercer espit ( on trobem un mosquetó), la roca deixa de donar confiança.
El final del llarg és una escalada bastant vertical i de bolos "metamórficos" on has d'escollir molt be quin toques. Hi ha dos espits més, un bastant allunyadet. A la reunió arribem flanquejant una mica cap a l'esquerra.
La reunió la muntem uns metres per sota del cim, on em quedo descansant després dels nervis passats als darrers metres però en Mohawk no pot marxar sense fer la foto de la creu. Puja cap al cim on troba la creu, un llibre de registre sense llibre però amb boli i una reunió força rústica, passant abans per una mena de dit de Fàtima que tenim al costat de la reunió.
La baixada la fem en dos ràpels per la via.
A sobre els llargs que hem fet nosaltres.
El tercer és la guinda de la via, només per aquest val la pena pujar-hi. Flanqueig ascendent cap a la dreta per evitar el sostre. Bastant vertical, amb bones presses i molt bon ambient. Equipat amb quatre bolts al tram més dret, després crec que es pot llaçar alguna sabina. La reunió es pot muntar a una sabina gran o la la Pluja d'Idees, una mica més a la dreta.
D'aquí grimpada fins al cim i un petit ràpel per la cara nord fins a una canal, amb l'opció de fer un altre ràpel des d'un arbre cap a la dreta. Nosaltres seguim grimpant una mica més per després tirar cap a l'esquerra a buscar el camí que puja cap al Montgrós.
