L'objectiu és pujar a la Filigrana per la cara sud i bàsicament per que a en Mohawk li fa il·lusió tocar el clau cimentat que van posar durant la primera ascensió a l'agulla cap al 1943, i després anar a l'Agulla dels Ossos per fer la Montya-Picazo.
L'aproximació de Can Maçana cap al refugi Vicenç Barbé. Ens trobem alguns trams gelats, que seguiran igual de baixada, a les 4 de la tarda. Poc abans d'arribar al refugi ens desviem per la canal del Cirerer i en pocs minuts ens trobem l'agulla a mà dreta.
Un cop allà i després dels dubtes d'on comença la via ( ja que, evidentment, no es veu cap assegurança), ens repartim les cordades. Comencen en Mohawk i el Jortx per la Ratafia.
Després els seguim nosaltres. Primer el meu company, aprofitant un friend en un forat que ens han deixat posat. Recte amunt per placa fins que la roca es tomba una mica, uns metres a la dreta trobem el primer buril ( bastant amunt per cert). Tot seguit un parell més, a distància prudencial, i un "micro" que també ens han deixat ( això si que són bons amics!!), poc abans d'arribar al micro l'Albertako no ho veu clar i decideix baixar. Em toca a mi, uns metres per sobre del micro cap a l'esquerra hi ha un cap de buril que no dubto en txapar, d'aquí fins a la reunió. Un espit i tres o quatre burils.
El segon llarg comença tombat, als pocs metres hi ha un buril que l'Albertako no veu, tram vertical on te'n trobes un altre i un micro que també ens han deixat. Després amb tendència a la dreta es passa pel costat d'una reunió de burils i muntem la nostre a la sabina de sota el mur final.
D'aquesta reunió en Mohawk i el Jortx surten recte per la via Original i el seu clau cimentat, nosaltres ens decantem per la via Normal. Flanqueig a l'esquerra fins a l'aresta on troben un clau, uns metres verticals i grans bolos fins a dos burils vells mooolt rovellats. Aquí el terreny es tomba una mica però jo ho he trobat molt fi i amb l'estat dels burils...., sort que en Jortx des del cim m'ha ajudat a superar aquests tres metres, després un altre parell de burils junts i un petit ressalt fins al cim.
La baixada la fem en un ràpel per la cara nord, un cop a terra el meu company ja en te prou per avui i jo em vull "acoplar" al Mohawk i al Jortx per fer la Montoya-Picazo, però un cop d'aire quan recollim les cordes, fa rodolar el meu casc nou de fa dos mesos per una canal. Així que m'oblido de la Montoya i em dedico a recuperar-ho mentre uns escalen i l'altre descansa al refugi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada