Ferrada Regina

Aquest dissabte la Bea necessita sortir i com que ja fa temps que té ganes de fer la ferrada d'Oliana, proposa d'anar-hi. Ens falla en Ruben, que també li té ganes, però tenim un convidat de luxe, el nostre ex-cunyat i un dels meus primers companys de cordada: el Eki.

No sortim molt d'hora i a sobre ens trobem tot el transit que puja cap a Andorra, amb cues bastant llargues. Quan arribem al pàrquing ens trobem una trentena de cotxes i a mi em marxen les ganes de pujar, però ja que hem fet els Km. seguim. Al peu de la ferrada ens trobem un grup de cinc i un altre de dos i com tiren moltes pedres sense avisar, ens esperem una bona estona.

Comencem el primer tram que ja coneixíem de quan no existia el pont.

Comença vertical fins arribar a una canal que es puja caminant, després un altre tram vertical, un altre petita canal i ressalts fins arribar a l'alçada del pont. Aquí tenim dues opcions, pujar fins a l'agulla amb molt bones vistes del pantà d'Oliana o seguir pel pont. Escollim la segona, ja tots hem pujat a l'agulla i no anem molt sobrats de temps.

El pont ens deixa en una paret vertical que ens porta a una feixa per seguir per un altre tram també vertical.

A la sortida ens trobem el camí de baixada, que creuem fins al següent tram de paret on trobem un senyal de prohibit nens. Comença vertical i molt equipat per flanquejar cap a l'esquerra buscant els trossos de paret més macos.

Després d'un dels flanquejos ens trobem amb un pas ben curiós, has de canviar de paret amb tota la timba a sota dels peus ( no recomanat per gent molt petita).

Més trams verticals amb petits desploms i flanquejos amb bones panoràmiques,

fins a una bifurcació, a la dreta la sortida original i a l'esquerra una variant una mica més fàcil.

Agafem el camí de la dreta, més vertical i amb un petit desplom fins a una falsa sortida, on trobem un darrer ressalt que comença desplomat i ens deixa al cim de la cinglera.

La baixada es fa cap a la dreta, per un camí marcat de vermell i equipat amb cable que passa per l'inici del tercer tram i ens porta per una feixa fins a terra.
Ferrada molt recomanable, llarga, amb ambient i molt equipada ( de vegades una mica massa). per nosaltres la més maca de totes les que coneixem amb diferència.

Salut.