20 de setembre 2009

Ferrada de les Agulles Rodones ( IIª part )

Després de passar un cap de setmana llarg, el de la Diada, i sense gaire activitat tret de petites sortides familiars. Aquest també es presenta sense plans.... Per sort, al final ens podem escapar a la muntanya.

La intenció és que Bea provi d'escalar per veure cóm li respon el peu, però després de ficar-se el peus de gat ho descartem. El següent objectiu és acabar la ferrada que vam començar fa un parell de setmanes, les Agulles Rodones. S'apuntan també el Ruben i el Victor.
Comencem el recorregut on ho vam deixar, pugem a la tercera agulla (el Tetó) per uns graons, flanquegem i tornem a passar a la Torre pel pont on ho vam deixar l'altre vegada.

D'aquí seguim per un tram vertical i ens trobem el pas de l'agulla petita, dos cables que uneixen l'agulla on ens trobem amb el següent tram de paret.

Continuem per la paret fins a trobar un ràpel d'uns 20 mts., amb l'opció de parar-te a la meitat i fer una tirolina de 22 mts. Un cop a terra seguim el camí més evident, amb algun punt blau, que ens porta per la cresta fins que veiem un altre tram equipat. La Roca Llisa. Comença vertical...

...i segueix un flanqueig amb algun tram desplomat....

...fins a un ràpel de 17 mts. ( poso la foto perquè no surto en cap més).

Un cop a terra un altre cop, seguim un corriol fins al camí que puja per la canal i tirem cap avall seguint algun punt blau, fins a trobar, a mà dreta, la següent agulla El Central. Comença flanquejant fins a una petita canal i després vertical i flanqueig desplomat fins al ràpel. Uns 10 mts. abans d'arribar a terra trobo un cable que flanqueja cap a l'esquerra, l'agafo, i esperant a que baixin els companys m'adono que la tempesta que fa estona que sentim s'apropa cap a nosaltres. Indico que baixin fins abaix per sortir el més aviat possible. Jo torno a flanquejar cap al ràpel i a patir un altre cop: ATENCIÓ!!! hi ha un tram de cable mig trencat, aquest pas s'hauria d'assegurar amb corda.

De tornada ens afanyem tot el que podem, això si, fem una paradeta per contemplar el meravellós Arc de Sant Martí que arriba fins a St. Feliu de Guixols.

Al final ens mullem una mica i amb el cotxe fins i tot parem una estona perquè no es veu res per la quantitat d'aigua que cau. Sort que no ens ha enganxat en un altre lloc.

Està clar que haurem de tornar a la "Ferrata Maldita".

Salut.

1 comentari:

ruben ha dit...

ei que tal?? llastima que no la vem poder acabar, ooooooooohhhh bueno no te problema es torna i ja esta o jo que se. era per aixo força divertida aquesta, anim toni ets el millor tiu. una forta abraçada a tots!!!