Després d'un parell de setmanes de descans vertical, toca tornar a la feina. Escollim aquesta via perquè en Julián li tenia ganes i no ens ha defraudat gens ni mica.
Comença amb un llarg ben llarg (quasi 50 mts.) i sense pèrdua, només cal anar seguit els parabolts grocs. Al principi bastant tombat i es va redreçant poc a poc a mesura que vas pujant metres. Puja l'Albertako, que vol provar el tercer llarg.
El següent llarg segueix el mateix patró, llarg (també a prop dels 50 mts.), i redreçant-se cada cop més. Aquest em toca a mi.
Aquesta segona tirada és fàcil i està equipada( de color groc), els passos més "finets" els trobem a l'entrada a la reunió ( a sota).
Al tercer llarg la cosa canvia, comença vertical i arriba a desplomar una mica. Com el volia fer l'Albertako jo no hi tinc res a dir, ho prova en lliure però al final s'ha de parar i ajudar-se una mica.
Jo, amb l' avantatge d'anar amb la corda per dalt, ho faig tot en lliure però m'haig de penjar de la corda més d'una i dues vegades perquè em quedo sense "piles".
La darrera tirada és més curta però amb molt d'ambient. Comença sortint de la reunió cap a l'esquerra amb un parell de passos més verticals i amb bona presa( on he pagat els excessos del llarg anterior)...
...per seguir flanquejant cap a l'esquerra una mica més i pujar recte amunt fins al cim, ja més fàcil i amb bones preses.
La baixada es pot fer per la mateixa via(equipada per rapelar) o per la via normal en dos ràpels de 10 i 30 mts. i baixant per les escales de Jacob fins a trobar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni.
Val la pena fer-hi una visita, la via s'ho mereix. Equipada i fàcil en general amb un tercer llarg on s'ha d'anar amb una mica de piles si es vol encadenar. S'ha d'escollir molt bé el moment per escalar amb tranquil·litat, a nosaltres ens van acompanyar una cordada a la Monpart, un altre a la Magic Line, 2 o 3 a la Badalona, un parell més a l' Opera Prima, un altre a la Free Light i 2 o 3 més que pujaven per la cara sud, tot això al Gorro Frigi, a més d'un altre que venia per la mateixa via que nosaltres i alguna més que pujava a la Magdalena Inferior i a la Gorra Marinera. Comptant també amb tot el soroll que arribava de gentada del Monestir no es pot dir que hagi estat un dia marcat per la tranquilitat i la soledat tot i que ens hem tornat a casa força satisfets.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada