Roca dels corbs, via Puigarnau-Espunyes

Ja feia un parell de setmanes que no sortia a escalar, així que d'aquesta no podia passar. Parlo amb l'Albertako i es deixa enganyar fàcilment (ja estava predisposat), escollim la roca del corb i una via que ja feia temps que tenia ganes de fer,la Puigarnau-Espunyes.

He agafat la ressenya del blog dels Kutrescaladors, suposo que no els hi farà res. L'aproximació la fem des del monestir cap a la santa cova i agafant el camí de les Aigües, que es deu dir així perquè va al costat de les canonades d'aigües fecals del monestir, amb algun tram trencat i d'on sortia un flaire una mica tòxic. Després per traces de camí s'arriba fins al peu de via amb algunes rascades que abans no tenies.

El primer llarg em toca a mi, s'escala per una placa fàcil amb tres espits fins a una repisa. A l'alçada del primer et trobes un pas on t'ho mires una mica però que es fa molt bé per l'esquerra.

El segon llarg comença amb Ae però l'Albertako ho veu bé i se'n va en lliure i jo, per no ser menys, després faré el mateix. Es puja recte pel diedre fins arribar a la repisa de la segona reunió, un llarg molt maco, ben equipat i amb bona roca tret dels passos d'entrada a la R.

El tercer llarg comença amb un pas delicat, més per la qualitat de la roca que per la dificultat, es flanqueja la repisa cap a l'esquerra i s'encara el desplom, hi ha qui ho fa en lliure, però jo sense cap mena de vergonya, he tret els meus estreps i cap amunt mig en lliure mig en artificial. Llarg molt ben equipat on la roca no dona cap confiança al principi però que millora a mida que vas pujant i endinsant-te a la xemeneia.

El darrer llarg segueix per la xemeneia, al principi bastant ample i còmode...

fins que t'obliga a arrossegar-te una mica per la roca.

Llarg també ben assegurat, amb una roca excel·lent i molt bon ambient, sobretot a l'arribada a la reunió.
Una via molt guapa que mereix una visita i segur que no defraudarà a ningú, l'única pega que li he trobat ha sigut la manca de tranquil·litat, destorbada pels sorolls dels dos helicòpters, tres avionetes, centenars o milers de cotxes de la C-55 i uns quants trens que han passat.

Salut.

Torrent del forat de boixols

Després de passar una setmana força calorosa i davant la insistència d'en Ruben per anar a fer un barranc, decidim encetar la temporada i escollim un de senzill i divertit, més que res per remullar-nos una mica i no patir gaire.

Anem fins al poble de Boixols, al Pallars Jussà, i ens trobem amb dues possibilitats fer el torrent per l'esquerra del poble o un afluent per la dreta. Ens decidim pel de l'esquerra, sembla més divertit.

Baixem fins al riu i tot i no trobar un gran cabal n'hi ha prou per passar una bona estona. Al primer ressalt que trobem faig un ràpel per comprovar si es pot saltar i després de rumiar-s'ho una mica, en Ruben s'hi llança.

Al principi trobem l'aigua una mica freda però quan ens hi acostumem s'està prou bé. El segon i tercer ressalts els trobem en condicions i no ens ho pensem.

El següent d'important ens dona dues opcions, desgrimpar per on baixa l'aigua si el cabal ens ho permet o agafar el passamà a la dreta i fer un ràpel o un saltet, opció molt més divertida.

Passem per uns petits estrets molt macos i un tram obert amb algun saltet divertit. Fins trobar un ràpel previ al tram més maco de tot el torrent, un passamà a l'esquerra i un ràpel volat d'uns 15 mts. a dins d'una gran sala. Preciós aquest tram, llàstima que se'ns hagin acabat les bateries i no tingui imatges.

Després només cal anar baixant pel riu tranquil·lament fins arribar al pont on pots pujar al camí, fer un ràpel o el salt més gran de tot el recorregut (uns 8 mts.). Només tinc el moment previ al salt del Ruben ( perquè no teníem bateries) i no el se girar, així que ho sento.

Quan hem acabat ens hem trobat amb el Marc i la Sara, una gent molt maca que viuen a la casa que es veu des del pont, antic molí que estan restaurant per convertir de cara a l'any vinent en casa rural, el molí del pont, on segur que ens rebran amb unes cerveses i es podran passar uns dies en un entorn envejable. Molta sort.

I salut a tothom.

Passejada per la fageda d'en Jordà

Com aquest dissabte anunciaven un dia amb molta calor, la Bea en Pau i el que escriu, hem anat a fer una volta a la fageda d'en Jordà, pensant que a l'ombra es portaria millor aquesta pujada de temperatures. Petit error, perquè tot i estar a l'ombra hem suat de valent.

Un cop allà i mirant els mapes decidim fer una ruta circular que comença pel mig de la fageda, direcció al volcà de Santa Margalida. Per mi aquest ha sigut el lloc més maco, on si tens la sort de no trobar massa gent, pots assaborir la pau i l'harmonia que envolta a aquests paratges.

Un cop surts del bosc la cosa canvia radicalment, et trobes una pista per després agafar una carretera fins a la cooperativa la fageda, que es bordeja per tornar a entrar a dins del bosc direcció a l'església romànica de Sant Miquel de Sacot, diuen que és del segle XI però feia molt bona pinta.

Parem a descansar i beure una mica i em trobo un lloc perfecte per a relaxar l'esquena castigada per una motxilla que es mou.

Seguim cap al volcà de Santa Margalida, en aquest tram passem pel costat de varies cases i xalets que li treuen una mica d'encant a la passejada, que es torna a recuperar al arribar al volcà, on en el seu cor hi ha un prat amb una ermita al mig.
D'aquí baixem cap al pàrquing del volcà passant pel costat d'algunes cases i granges, creuem la carretera i trobem un parell de restaurants, on fem un altre paradeta per repostar.

Al sortir sentim els trons d'una tempesta que deu estar cap a Camprodon i que ens acompanyarà tot el camí fins el cotxe, juntament amb uns mosquits que ens vigilen des de dalt.

El camí segueix per pistes i passa pel volcà del croscat, tallat per l'home i on podem veure curioses formacions volcàniques, per endinsar-se de nou dins la fageda fins on hem deixat el cotxe.

Un camí apte per a tothom, inclús amb nens (si caminen sols millor). Segur que a la tardor la fageda ha d'estar meravellosa, si es fa tota la volta s'han de comptar entre 10 i 12 km. i un desnivell acumulat d'uns 400 mts.

El recorregut està bé, però el que més m'ha agradat amb diferència ha sigut la fageda on de debò recomano fer-hi una visita.

Felicitats per la Bea que, tot i acabar amb el peu ben cansat, ha aguantat com una campiona. Com dirien els Gigatron, aquesta noia es "dura de verdaaaaaad".

Salut a tots.

Ven suri ven, via Cerdà-Riera

Ja fa uns anys que vaig tenir la sort de pujar per aquesta via amb en Mohawk i és d'aquelles que tard o d'hora hi tornes. Aquest cop el meu company és l'Albertako, que no ha pujat mai per aquí.

Quan arriba el moment de repartir els llargs m'ho faig per que no em toqui el tercer, més que res perquè ja l'he fet de primer, així que comença l'Albertako.



Aquest llarg comença amb uns primers metres verticals que es van tombant a mida que es flanqueja cap a l'esquerra per a arribar al tercer arbre, on es munta la reunió. No hi ha res però amb un tascó mitjà i una baga es passa bé.
El segon llarg impressiona força, una entrada vertical per anar a buscar una fissura-llavi que no es deixa fins a la reunió. Llarg equipat amb un buril, un spit i molts claus vells.

El següent llarg li toca a l'Albertako, però quan arriba a la reunió no es veu amb ànims per tirar de primer, no s'ha trobat còmode.

Faig el que puc per escaquejar-me però no tinc èxit i em preparo per començar. El llarg segueix la fissura-llavi flanquejant cap a l'esquerra (això era el que no li feia gràcia al meu company) fins arribar al peu d'un diedre on es munta la 3ª reunió. Aquest llarg també està molt equipat amb claus vells.

El darrer llarg ha sigut per l'Albertako que ho ha fet molt bé tot i que es un llarg una mica curiós. Comença amb un diedre vertical fins agafar una arrel i des d'aquí es segueix mig escalant mig pujant per les branques i arrels, amb molt ambient, fins al peu d'una petita xemeneia que et deixa en el coll entre la Palangana i la Ven suri ven.

D'aquí fins al cim només falta un petita grimpada que hem fet per torns, la baixada la fem per la canal entre la Ven suri ven i l'agulla dels espeòlegs. Tot i que es pot fer un ràpel des del cim i enganxar amb els de la canal de la Figuereta fins al peu de via, bona opció per deixar les motxilles pensant en el quart llarg.

Salut.

Passejada pel Collserola

Un altre cap de setmana sense sortir a escalar, sort que ja m'ho prenc amb resignació. En principi havia quedat amb l'albertako , però un mal de queixal li ha fet pensar-s'ho una mica.

Finalment, com Bea ja es troba molt millor de la seva operació, s'ha animat a fer una volta pel Collserola, uns set Kms. que no està gens malament per fer només un mes i mig. Hem pujat per la vall de Can Masdeu, casa okupa on fan diverses activitats, fins al coll de la Ventosa on després de la pujadeta a ple sol amb 12 Kg. + accessoris he tingut que deixar part de la càrrega.

Aquí en Pau s'ha animat a caminar un parell de Kms. mossegant el terra més d'una vegada, per deixar-me respirar una mica. Al arribar al camí que porta cap al turó de Roquetes hem parat a beure i menjar una mica. Després de repostar, cap avall per la carretera de Torre Baró, alguns fent una migdiada ben merescuda i d'altres carregant un pes mort.

Salut a tothom.