D'entrada ens dirigim cap al Serrat de les Garrigoses però un cop al pàrquing ens adonem que no es pot escalar fins al juliol per nidificació. Fem un canvi de plans i acabem a Can Jorba per fer aquesta via que feia temps que tenia al llistat.
L'aproximació la fem per la, sempre dura i cada cop més polida, Canal del Joc de l'Oca.
Per arribar s'ha de remuntar gairebé tota la canal, un bon escalfament. Un cop a peu de via la Bea ens diu que per avui ja en te prou... l'Albertako i jo, després de l'aproximació, tirem cap a dalt.
La primera tirada és força curta, vertical i amb una roca, que sense ser dolenta, no te res a veure amb la de la resta de la via. Als pocs metres de començar el company em crida una cosa que em fa molta gracia: "finito de Córdoba, eh!?". Equipat amb quatre bolts i un buril a peu de via.
El segon llarg és el més dur de la via, no te cap pas extraordinariament difícil però el grau t'ho marca la continuïtat. Molt vertical amb l'entrada a la reunió un pel desplomada i una roca inmillorable. Bona escalada de forats on cal anar amb les piles recargades. Equipat amb les assegurances bastant a prop.
El tercer teòricament és per a mi però quan arribo a la reunió estic "fos", així que li deixo a l'Albertako per recuperar-me una mica. Llarg curtet amb una sortida de la reunió molt vertical i amb bones presses. Equipat amb quatre bolts.
Al darrer llarg ja estic una mica recuperat i el company me'l cedeix. Similar a l'anterior però més llarg, inici vertical i grans presses...
... per suavitzar-se una mica al arribar al cim. Equipat amb quatre bolts.
La baixada la fem en dos ràpels, un fins a la R-2 i un altre fins a terra, però recomanaria fer-ho en tres aprofitant la R-3 (ens va costar força recuperar les cordes després del primer ràpel).Per tornar fins al cotxe acabem de remuntar els tres ressalts equipats que queden de la canal i seguim pel llit fins a trobar el camí dels Francesos, a l'alçada de la Cajoleta.
Una via mantinguda en el seu grau i recomanable; i una jornada molt agradable. El pitjor de tot va ser la paparra que em vaig trobar enganxada a una natge.
Un altre punt de vista aquí.
Salut a tothom.
3 comentaris:
No parais vosotros dos eh? os estais haciendo intimos.
Ei roque!! Gran via la Drac gos. La vam fer l'any passat.De segur que si no tingués tanta aproximació, seria molt més repetida.
Salut i records. Ens veiem!!!!
Jo vaig aprofitar l'aproximació per fer la DracGos i la Quira, i així no tenir que tornar a pujar la canal, je, je, je... Bones vies!
A la dreta n'hi han de l'Esdu Torrents que han de ser molt bones, però estan massa lluny, ja, ja, ja...
A tibar-li!!
Publica un comentari a l'entrada