Deixem el cotxe al Clot de la Mònica i ens dirigim tranquil·lament cap a la Plantació amb algunes vies al cap. Un cop a la regió, en comptes d'endinsar-nos pel laberint de canals, seguim caminant pel camí se St. Joan( reconec que pel cap em voltava el compte pendent amb el Sentinella). Però poc desprès de passar pel costat dels Estalvis del Porró, l'Albertako es tornar a trobar amb l'increïble imatge del Rave i em confessa que vol pujar a la punta.
Així que ens dirigim cap allà per fer la via Tambors de Guerra. Seguim el camí fins estar per sobre del Rave i al costat de la Campana, aquí trobem una fita i un corriol que ens deixa entre les dues agulles. Per arribar a peu de via fem tota la volta a l'agulla.El primer llarg comença on es pot arribar caminant, curtet i equipat amb dos bolts. La roca prou bona amb algun petit tram on s'ha de parar atenció. Primer arriba l'Albertako...
... i tot seguit la Bea.
El segon llarg és el maco i la gracia de l'agulla. Com ja el vaig fer amb la Bea el Març del 2007, li deixo a l'Albertako que tot i no haver utilitzat gaire els estreps se'n surt prou be amb el seu fi-fi nou.
El llarg comença amb quatre passos d'artificial per superar el desplom i una sortida en lliure molt maca, vertical i amb una roca excel·lent. Per seguir amb la mateixa tònica uns quants metres més fins al cim. Tot equipat amb bolts.
Com el cim es força petit la reunió/ ràpel no costa gens de trobar, un parell de pitons i una sabina amb moltes bagues. La baixada amb un ràpel d'uns 40 mts. cap al nord.
Un cop a terra proposo d'anar a la Campana, que tenim al darrere, però la Bea plega per anar a recollir espàrregs i l'Albertako ja n'ha tingut prou d'estreps per una temporadeta. Així que mengem una mica i ens relaxem una estona gaudint de la pau que normalment i avui en especial regna per aquesta regió de Montserrat... fins que ens la destorba un altre paparra, aquest cop enganxada al meu polar i no a la pell com la setmana passada.La baixada pel mateix camí i amb picors paranoics per tot el cos.
Salut a tothom i al lloro amb les paparres.
2 comentaris:
Ei Roque!!! No pareu eh xavals!! Un altre cop cap a la Plantació eh? Es veu xula aquesta agulla.
Dona-li records a l'Albert. Salut i força Barça!!!!!!!!
Hola Llembresku, molt recomanable aquesta agulla, tot i que s'ha de caminar una mica. Curteta però es pot combinar amb alguna altre com la Campana o el Sentinella que queden a prop.
Li donaré records a l'Albertako però no li diré això de força Barça( és del Madrid)
Una abraçada i salut.
Publica un comentari a l'entrada