27 de març 2010

Roca de St. Cugat, via Territori Dakota

Desprès de la retirada al Sentinella... un parell de setmanes de penitència sense tocar la roca.

Passat aquest temps toca tornar a la feina... quedo amb l'Albertako i anem cap a Montserrat sense tenir gaire clar quin és el nostre objectiu. Desprès d'uns quants dubtes i coincidint en que tots dos anem relaxats, recordo una via que tenim pendent de fa temps.

L'aproximació pel clot de Mònica i el camí de les Artigues però aquest cop desprès del primer ressalt equipat a la canal del Llaures ens desviem cap a l'esquerra per un altre canal que passa pel costat de l'agulla.

El primer llarg comença en placa tombada que es va redreçant a mida que vas pujant, cap a la meitat, la línia de parabolts et fa flanquejar un parell de metres a la dreta per seguir recte fins a la reunió, entre dos trams de vegetació. Equipat amb deu bolts molt lluents.

El segon llarg surt per una fissura-diedre amb bons cantells equipada amb tres pitons, quan s'acaba, els bolts et porten una mica a la dreta per terreny vertical i bones presses que es va tombant en arribar a la reunió.

El tercer llarg surt recte a buscar el sostre que superem per l'esquerra amb un pas finet i que ara compta amb una pressa menys, tot i que la lògica em portava a superar el mur de l'esquerra uns metres per sota del sostre, sort de veure el tercer bolt. Equipat amb tres bolts abans del sostre, un al desplom i un altre a la sortida. Desprès pujar per terreny fàcil fins al cim, reunió a una sabina.

Un cop al cim ens trobem amb en Jaume i en Ricard de la Colla Xapoutot que pugen per la via Perfil Sureste del Picazo, enhorabona. Han vingut amb en Llembresku i un altre company ( ho sento no recordo el nom) que hem vist per la via Infinity a l'Agulla dels Col·leccionistes i des d'on ens fan una foto al primer llarg, enhorabona també.

El descens en un ràpel curt per la cara nord. Atenció amb la reunió amb cordino i maillon que es veu des del cim, amb una corda de 50 no crec que s'arribi, el ràpel queda més a l'esquerra (parabolts amb cadena). Un cop a terra recordo haver baixat cap a l'est a buscar la canal del llaures, però avui està complicat, han caigut tots els arbres. Pugem una mica al costat de la roca i baixem per la següent canal, una mica selvàtica, a trobar l'inici de la via.

Més avall ens trobem amb els altres companys de la Colla Xapoupot i tots plegats anem a fer una cervesa.
Via recomanable, molt assegurada i perfecte per a un matí d'estiu ( ombra fins al migdia).

Salut a tothom.

2 comentaris:

llembresku ha dit...

ei roque!!! Molt bona l'explicació de la via. Aquesta serà la pròxima que fem quan tornem a la zona. Molt xulo el blog. A veure quan tornem a coincidir!!! Salut!!! et passaré les fotos per correu.

albertako ha dit...

ei!! Albert, i tant que esta xulo el blog d'en Roque, com que es comercial!! te llengua per donar i regalar...fins aviat!
salut roque!!!