Quan arriba el moment de repartir els llargs m'ho faig per que no em toqui el tercer, més que res perquè ja l'he fet de primer, així que comença l'Albertako.
Aquest llarg comença amb uns primers metres verticals que es van tombant a mida que es flanqueja cap a l'esquerra per a arribar al tercer arbre, on es munta la reunió. No hi ha res però amb un tascó mitjà i una baga es passa bé.
El segon llarg impressiona força, una entrada vertical per anar a buscar una fissura-llavi que no es deixa fins a la reunió. Llarg equipat amb un buril, un spit i molts claus vells.
El següent llarg li toca a l'Albertako, però quan arriba a la reunió no es veu amb ànims per tirar de primer, no s'ha trobat còmode.
Faig el que puc per escaquejar-me però no tinc èxit i em preparo per començar. El llarg segueix la fissura-llavi flanquejant cap a l'esquerra (això era el que no li feia gràcia al meu company) fins arribar al peu d'un diedre on es munta la 3ª reunió. Aquest llarg també està molt equipat amb claus vells.
El darrer llarg ha sigut per l'Albertako que ho ha fet molt bé tot i que es un llarg una mica curiós. Comença amb un diedre vertical fins agafar una arrel i des d'aquí es segueix mig escalant mig pujant per les branques i arrels, amb molt ambient, fins al peu d'una petita xemeneia que et deixa en el coll entre la Palangana i la Ven suri ven.
D'aquí fins al cim només falta un petita grimpada que hem fet per torns, la baixada la fem per la canal entre la Ven suri ven i l'agulla dels espeòlegs. Tot i que es pot fer un ràpel des del cim i enganxar amb els de la canal de la Figuereta fins al peu de via, bona opció per deixar les motxilles pensant en el quart llarg.
Salut.
2 comentaris:
!Enhorabuena!Una de las míticas de Agulles, el tercer largo tiene bastante ambientillo....
Muchas gracias Silver. El tercer largo tiene ambientillo a la salida de la R, pero sin desmerecer al segundo que también tiene muy buenas vistas.
Publica un comentari a l'entrada