13 de juny 2009

Passejada per la fageda d'en Jordà

Com aquest dissabte anunciaven un dia amb molta calor, la Bea en Pau i el que escriu, hem anat a fer una volta a la fageda d'en Jordà, pensant que a l'ombra es portaria millor aquesta pujada de temperatures. Petit error, perquè tot i estar a l'ombra hem suat de valent.

Un cop allà i mirant els mapes decidim fer una ruta circular que comença pel mig de la fageda, direcció al volcà de Santa Margalida. Per mi aquest ha sigut el lloc més maco, on si tens la sort de no trobar massa gent, pots assaborir la pau i l'harmonia que envolta a aquests paratges.
Un cop surts del bosc la cosa canvia radicalment, et trobes una pista per després agafar una carretera fins a la cooperativa la fageda, que es bordeja per tornar a entrar a dins del bosc direcció a l'església romànica de Sant Miquel de Sacot, diuen que és del segle XI però feia molt bona pinta.
Parem a descansar i beure una mica i em trobo un lloc perfecte per a relaxar l'esquena castigada per una motxilla que es mou.

Seguim cap al volcà de Santa Margalida, en aquest tram passem pel costat de varies cases i xalets que li treuen una mica d'encant a la passejada, que es torna a recuperar al arribar al volcà, on en el seu cor hi ha un prat amb una ermita al mig.
D'aquí baixem cap al pàrquing del volcà passant pel costat d'algunes cases i granges, creuem la carretera i trobem un parell de restaurants, on fem un altre paradeta per repostar.

Al sortir sentim els trons d'una tempesta que deu estar cap a Camprodon i que ens acompanyarà tot el camí fins el cotxe, juntament amb uns mosquits que ens vigilen des de dalt.

El camí segueix per pistes i passa pel volcà del croscat, tallat per l'home i on podem veure curioses formacions volcàniques, per endinsar-se de nou dins la fageda fins on hem deixat el cotxe.

Un camí apte per a tothom, inclús amb nens (si caminen sols millor). Segur que a la tardor la fageda ha d'estar meravellosa, si es fa tota la volta s'han de comptar entre 10 i 12 km. i un desnivell acumulat d'uns 400 mts.

El recorregut està bé, però el que més m'ha agradat amb diferència ha sigut la fageda on de debò recomano fer-hi una visita.

Felicitats per la Bea que, tot i acabar amb el peu ben cansat, ha aguantat com una campiona. Com dirien els Gigatron, aquesta noia es "dura de verdaaaaaad".

Salut a tots.