28 de juny 2009

Roca dels corbs, via Puigarnau-Espunyes

Ja feia un parell de setmanes que no sortia a escalar, així que d'aquesta no podia passar. Parlo amb l'Albertako i es deixa enganyar fàcilment (ja estava predisposat), escollim la roca del corb i una via que ja feia temps que tenia ganes de fer,la Puigarnau-Espunyes.

He agafat la ressenya del blog dels Kutrescaladors, suposo que no els hi farà res. L'aproximació la fem des del monestir cap a la santa cova i agafant el camí de les Aigües, que es deu dir així perquè va al costat de les canonades d'aigües fecals del monestir, amb algun tram trencat i d'on sortia un flaire una mica tòxic. Després per traces de camí s'arriba fins al peu de via amb algunes rascades que abans no tenies.

El primer llarg em toca a mi, s'escala per una placa fàcil amb tres espits fins a una repisa. A l'alçada del primer et trobes un pas on t'ho mires una mica però que es fa molt bé per l'esquerra.

El segon llarg comença amb Ae però l'Albertako ho veu bé i se'n va en lliure i jo, per no ser menys, després faré el mateix. Es puja recte pel diedre fins arribar a la repisa de la segona reunió, un llarg molt maco, ben equipat i amb bona roca tret dels passos d'entrada a la R.

El tercer llarg comença amb un pas delicat, més per la qualitat de la roca que per la dificultat, es flanqueja la repisa cap a l'esquerra i s'encara el desplom, hi ha qui ho fa en lliure, però jo sense cap mena de vergonya, he tret els meus estreps i cap amunt mig en lliure mig en artificial. Llarg molt ben equipat on la roca no dona cap confiança al principi però que millora a mida que vas pujant i endinsant-te a la xemeneia.

El darrer llarg segueix per la xemeneia, al principi bastant ample i còmode...

fins que t'obliga a arrossegar-te una mica per la roca.

Llarg també ben assegurat, amb una roca excel·lent i molt bon ambient, sobretot a l'arribada a la reunió.
Una via molt guapa que mereix una visita i segur que no defraudarà a ningú, l'única pega que li he trobat ha sigut la manca de tranquil·litat, destorbada pels sorolls dels dos helicòpters, tres avionetes, centenars o milers de cotxes de la C-55 i uns quants trens que han passat.

Salut.

2 comentaris:

Mohawk ha dit...

Home!! Ja està bé... més escalada i menys passejar, ja, ja, ja... A mi també em va agradar molt aquesta via... l'entrada a la xemeneia sortia sobre el 6b+...

A mantener el ritmo, eh!!

;)

Roque ha dit...

Ja m'agradaria a mi escalar més! Però la Bea també té ganes de sortir i encara no pot ni grimpar una mica així que toca passejar... també m'he quedat penjat més d'una vegada, sense oblidar-nos dels deures paternals.
Tot i així no em puc queixar.
Records