Finalment l'albertako , tot i portar tres setmanes arrossegant una molèstia a un dit d'una mà, es decideix a sortir (ja no aguanta més sense trepitjar la roca).
Per no forçar massa el dit i ja que no ha fet mai cap ferrada, decidim anar a la canal de les Dames, que consta de tres ressalts equipats. A sota al primer tram, on ens trobem uns graons xafats, no sé si per quelcom roc que ha caigut o per alguna mena de protesta d'algú de Greenpeace. La veritat es que ho fa una mica més divertit.
Ens trobem uns petits ressalta més i de seguida el segon tram. Primer equipat amb una cadena i després amb pedres sikades a la paret, com si estiguessis al rocòdrom ( a ver si algún día te animas eh, Julián).
Tot seguit un tram caminant on comencem a suar pel dia tan xafogós que fa. De sobte comença a ploure i ens refresca una mica, però no dura gaire i fa que encara n'hi hagi més humitat.
Mullats de suor arribem al tercer tram, on també comença amb unes cadenes per agafar uns graons que pugen per un petit extraplom.
Un cop a dalt ens trobem amb una festa que tenien muntada unes formigues amb un troç de sargantana o de serp. Sense molestar seguim el nostre camí.
Per sortir de la canal ens resta un darrer tram molt ben equipat amb cable i una mica relliscós, que ens fa arribar ben xops al camí de tornada.
De baixada agafem el camí del clot de la Mònica i com a l'albertako el dit no li ha molestat més del compte fem una paradeta a "el más bello pasaje de IV grado de Montserrat" segons l'Antonio García Picazo, que es troba a l'agulla del Frare d'abaix. La via es pot fer en un llarg, però decidim muntar la reunió per fer alguna foto.
El primer llarg és una grimpada per la canal entre les dues rocas i una mica de l'aresta del serrat d'en Muntaner ( la roca de la dreta), no hi trobem res, però es pot ficar algun friend. La reunió és fa sobre dos burils en força bon estat.
La sortida de la reunió té la gràcia de la via, t'has de passar a l'altre roca i començar a flanquejar cap a l'esquerra fins que l'agulla s'ajeu una mica i d'aquí, amunt fins el cim. Només trobem una cinta en un pont de roca però es pot posar algun més, portar cordinos. A sota l'albertako esperant a que parés de ploure i bufar l'aire amb el que la muntanya s'ha defensat.
Per baixar fem un ràpel fins a la feixa i desgrimpem pel camí més fàcil. Realment val la pena una visita després d'alguna altre escalada per la zona.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada