...alguna passejada pels voltants de Cànoves, pantà de Vallforners, castanyer d'en Cuc, ermita de San Salvador de Terrades...
...i, per ara, només una escalada a un pi. Encara en falten tres més.
Aquest Diumenge, pugen a casa el Ruben amb la Laia i en Joan amb la Júlia per menjar una mica de carn a la brasa i celebrar la castanyada. Cap al final de la jornada i "encigalats" per les cerveses decidim fer un equip de "viejas glorias" per escalar l'endemà, jo sóc qui porta menys temps sense tocar la roca i ja fa gairebé sis mesos...
Em decideixo per aquesta senzilla ruta que vaig fer fa molts anys però que sempre he tingut ganes de repetir i amb l'estat actual de forma em sembla perfecte.
El primer llarg el començo per la via Stephanie, aprofitant el primer espit d'aquesta i anant a buscar la sabina del diedre on trobem el primer bolt de la via, seguint el diedre en trobem el segon i uns quants metres per sobre un clau que ens marca l'inici d'un senzill flanqueig fins a la reunió.
El segon llarg comença amb uns passets més verticals fins al primer bolt, poc després trobem un clau i a partir d'aquí el terreny es tomba fins a la reunió,un altre bolt pocs metres abans d'arribar.
El tercer llarg el recordava com el més maco, però aquest cop se m'ha fet una mica curt. Flanqueig fàcil per buscar l'aresta i pujar la llastra, als pocs metres et trobes al cim. Llarg assegurat amb dos bolts.
Un cop al cim la retrobada amb aquelles sensacions que ja tenia una mica oblidades.Per baixar ràpel curt cap a l'oest i fent el mico per la canal fins a peu de via.
Salut a tothom i una abraçada pel meu company Albertako que ja porta uns mesos lesionat, segur que d'aquí a no gaire el tornarem a veure enfilant-se per les parets.
