Guara- Ferrada Espolón de la Virgen i Barranc Formiga

Ja van un parell de mesos sense cap entrada i també sense cap sortida a la muntanya, no és que el blog estigui abandonat, un canvi de domicili ens te ben ocupats....
A primers de setmana el Ruben em comenta que estarà una temporada sense poder sortir i em proposa d'anar a fer algun barranc, parlo amb la Bea i no ens ho pensem gaire. Tots dos necessitem desconectar una mica així que divendres sortim amb en Pau cap a Rodellar, a la Serra de Guara.

Dissabte al matí estem sols i com fa força calor baixem al riu Mascún per refrescar-nos una miqueta.

Després de dinar, una bona migdiada i quan afluixa el sol tornem a baixar al riu. Aquest cop la Bea es queda amb en Pau i jo me'n vaig a fer la ferrada del "Espolón de la Virgen" que l'any passat no vaig poder fer.
Per arribar cal baixar fins al riu Mascún i pujar seguint el seu curs passant per moltes zones d'escalada esportiva, després d'uns revolts i creuar el riu tres o quatre cops s'arriba a la ferrada, que queda a mà dreta i a sota de l'ermita de la "Virgen del Castillo".
La ferrada és senzilla i està molt equipada, comença amb un tram vertical que es suavitza de seguida, poc després trobem un altre tram vertical que puja per un esperó molt maco, per seguir per una canal fins a l'alçada de l'ermita, on ens trobem, a mà esquerra, un petit mur vertical que ens puja fins al cim.
Per baixar s'ha d'anar fins a l'ermita i agafar el camí que ens porta fins a Rodellar, jo agafo un trencant direcció "fuente del Mascún" per retrobar-me amb la Bea i el Pau, que no ha parat de tirar pedres al riu en tota l'estona.

Al vespre arriba la resta de companys, el Ruben, el Joan, la Laia i en Pere disposats a fer un barranc l'endemà. Sopant mirem ressenyes per decidir quin farem, a mi em fan "tilin" las Palomeras del Fulmen i el Fornocal, al final ens decidim per aquest ultim.
Diumenge abans de sortir ens informem de les condicions i ens comenten que segurament porta poca aigua...tornem a mirar ressenyes i al final el grup es decideix pel Formiga, tocarà repetir barranc...

A l'aproximació ens trobem amb molts grups i aglomeracions al tram equipat i al ràpel, però per sort el barranc el fem gairebé sols amb un petit grup de tres nois molt macos de Navarra.
Gracies a ells descobrim un forat que l'altre cop vam passar de llarg...



Uns quants ressalts senzills i arribem al primer ràpel saltable... no ens ho pensem gaire...



...tret de la Laia i en Pere, que decideixen rapel·lar.

Més ressalts i algunes badines ens porten al tobogan lateral...



Poc després un sifó, que amb més aigua ha de fer una mica de "yu-yu"...



Aquí el barranc s'obre una mica per tornar a tancar-se a l'alçada de l'ultim ràpel, després de la passarel·la. On, en Pere, amb la prudència que et dona l'experiència, decideix tornar a rapel·lar. Aquest cop la Laia no s'ho pensa gaire...



...amb l'emoció del moment ens deixem una bossa amb material a dalt, per sort i gracies al comentari d'en Joan trobo un camí que em permet recuperar la bossa i tornar a saltar. Després de veure'm, el Ruben, la Laia i en Joan també volen tornar a provar-ho, així que tornem un altre cop cap enrere...



Poc després s'arriba al final del barranc, just quan passa pel costat del camí d'aproximació.

Salut a tothom.