Cadí, Canal de l'Ordiguer

Ja fa unes setmanes que em mirava el temps per fer-ne alguna, però o no acompanyava o no m'acompanyava ningú. Aquesta sembla que tot està a favor, per diumenge farà bo i tinc un parell de companys, la Bea i el Jordi, que al final no vindrà per atendre uns assumptes familiars.
Dissabte sortim la Bea i jo de Malgrat (cota 0) cap al Cadí amb la intenció de fer un bivac al Coll de Pallers, però quan arribem fa molta "rasca" i acabem dormint com podem al cotxe. Amb les primeres llums posem rumb al Prat del Cadí.

Un cop allà la Bea, després d'una mala nit, no es veu com per continuar... Tenia ganes d'anar a la Canal Sàbat però no m'hi veig tot sol així que canvio de plans i me'n vaig a la de l'Ordiguer aprofitant la traça d'un parell de nois que veig.
Deixo cordes i ferros varis i me'n vaig ben lleuger. Fins a peu de canal la poca neu que em trobo està força dura i es puja prou ràpid. A l'inici es veuen les restes d'un petit allau.

A partir d'aquí la cosa canvia i la neu es torna més pesada i humida, típica de primavera i després de les nevades d'aquesta setmana, fins passat el ressalt de roca, molt cobert de neu.

Per sobre un tram d'inclinació moderada i una neu molt més dura fins a la bifurcació amb la Canal Amagada, que de lluny sembla que encara es pugui escalar...

Quan estic fent les fotos començo a sentir pedretes que cauen de la paret de la dreta i surto cagant llets. Segueix amb la mateixa tònica, inclinació moderada i alternant trams de neu dura i d'altres amb una neu tova que et fa avançar amb més pena que glòria. Això si, l'ambient és cada cop més increïble...

El darrers metres de la canal són els més drets i els més macos, s'han de vigilar les cornises que hi pugui haver a la dreta ( a sota pocs metres abans d'arribar al cim).

Un cop a dalt, una mica d'aigua, uns minuts de descans i la baixada per la Canal del Cristall, després de la foto de rigor del cim...

Salut a tothom.