Agulla Gran del Pas del Príncep, via Guasch-Santacana o GEDE

Entre setmana em truca en Mohawk per propossar-me una via i jo, com sempre, accepto encantat. L'Albertako tampoc s'ho pensa gaire i tots tres anem cap a l'Agulla Gran del Pas del Príncep.

Per l'aproximació dubtem entre el camí d'Agulles i Frares, la cara nord fins a Coll de Porc o per la cara Sud. Al final deixem el cotxe al pàrquing del Vermell de Xincarró i anem a buscar el Clot del Tambor, passant per la Cova de l'Arcada i arribant al camí que ve d'Agulles. Uns metres a l'esquerra trobem l'agulla.

Per començar el primer llarg és millor pujar al pedestal de roca i muntar la reunió de burils que està a l'altre banda de la sabina, així s'encara millor. Comença l'Albertako recte amunt i sense cap mirament fins a la bauma. Després se'n va en Mohawk, que troba uns passets més fins del previst. Tot seguit hi pujo jo, un parabolt, un parell d'espits amb xapa de buril i quan la cosa es posa més txunga flanquejo uns metres a l'esquerra, on em trobo un altre buril, un bolt i enganxo la línia per on han pujat els meus companys. Un altre bolt i un parell de burils més. Crec que molt més lògic pensant en l'any 1956.

Un cop a la bauma fem un canvi de reunió i la muntem uns metres a l'esquerra, ja fora i a sota del següent llarg.

Aquest segon llarg diuen que és el més potent de la via, el comença en Mohawk en lliure, però al final acaba fent algun A0. La qualitat de les assegurances no acaba de donar la confiança com per forçar. Surt per la dreta de la R bis i va a buscar una fissura cega una mica cap a l'esquerra. Curt, molt vertical i equipat amb dos o tres bolts i molts burils vells.

A partir d'aquí comença a bufar un fort vent que ens deixa gelats i ens acompanyarà la resta de l'escalada.

El tercer llarg des de la reunió té molt bona pinta, segueix la fissura cega fins a sota d'un desplom, on es munta la reunió. Vertical i equipat amb molts burils vells. Mirant-me'l des de la R penso, en silenci, d'anar-hi, però quan en Mohawk es prepara ni l'Albertako ni jo diem res... opció encertada, resulta ser més fi del que semblava.

El quart llarg surt en desplom amb grans presses per girar cap a la dreta evitant un altre desplom. També molt fi i equipat amb molts burils vells. S'en va en Mohawk molt be en lliure tot i rasca que fot.
Del cinquè i últim llarg el que més recordo són el fred i les ganes d' arribar al cim. Vertical i de passos fins, equipat també amb molts burils vells.


Al cim fem reunió a tres burils en bon estat d'una via que puja per la cara nord-est, la Reina de la Noche i ràpidament anem a buscar el ràpel. Com avui no he col·laborat gaire me'n vaig jo, desgrimpo una mica cap a l'oest, flanquejo cap al nord i a tres metres de la reunió recordo que avui no porto els grampons, el gel que hi ha per arribar al ràpel em fa una mica de yu-yu. Així que deixo que en Mohawk acabi la feina.

Un ràpel de 50 mts. ens deixa a terra i ràpidament anem a buscar una mica de sol ja més arrecerats del vent.
Via clàssica i amb bons comentaris que a mi no m'ha acabat de convèncer. Altres punts de vista aquí i aquí.

Salut a tothom.