28 de novembre 2009

La Cajoleta, via Aresta Brucs

Aquest cap de setmana aconsegueixo un company de luxe, la Bea, que per fi ha pogut ficar-se els peus de gats i està decidida a provar d'escalar

Busquem una via fàcil i dubtem entre Lo Somni de St. Joan al Bisbe, l'Aresta Brucs al Frare Gros, i la Cajoleta, que acabem escollint perquè són més metres.

A sobre els llargs que hem fet nosaltres.

L'aproximació la fem pel camí dels Francesos que després d'una bona pujada ens deixa al coll de Musset, des d'on tenim bones panoràmiques de l'agulla. Per arribar a la via només cal baixar fins a la canal del Migdia.

Un cop a peu de via recuperem forces menjant una mica després de la pujadeta i així fem temps per que la cordada que tenim davant nostre acabi el darrer llarg.

El nostre primer llarg és des de terra fins on dona la corda ( 50 mts.), com no trobo cap reunió munto a una sabina que hi ha una mica a la dreta. Llarg molt fàcil, la primera meitat la fas sense mans i desprésles fan servir una mica. Em trobo un parabolt.

El segon el fem fins a sota del sostre ( 45 mts.), per no fer patir molt al peu de la Bea i perquè s'ha aixecat un vent fort que ens deixa gelats i ens tira de la paret. Aquest llarg ja et fa escalar una mica més, tot i ser bastant fàcil. Em trobo un espit, una reunió de dos espits, un altre de tres burils, i un bolt.

El tercer és la guinda de la via, només per aquest val la pena pujar-hi. Flanqueig ascendent cap a la dreta per evitar el sostre. Bastant vertical, amb bones presses i molt bon ambient. Equipat amb quatre bolts al tram més dret, després crec que es pot llaçar alguna sabina. La reunió es pot muntar a una sabina gran o la la Pluja d'Idees, una mica més a la dreta.

D'aquí grimpada fins al cim i un petit ràpel per la cara nord fins a una canal, amb l'opció de fer un altre ràpel des d'un arbre cap a la dreta. Nosaltres seguim grimpant una mica més per després tirar cap a l'esquerra a buscar el camí que puja cap al Montgrós.
Moltes felicitats a la Bea que tot i que ha patit una mica als darrers metres el peu li ha deixat gaudir de l'escalda després de set mesos. Segur que torna d'aquí a no gaire.
Salut a tothom

6 comentaris:

Mohawk ha dit...

Olé la Bea! Un altre cop a la vertical...

Escolta, pel pont sou aquí?, què et sembla el diumenge (6/12) per anar a fer les agulletes del Faraó?, una matinal montserratina...

Ja diràs!!

Roque ha dit...

Per fi ha pogut tornar a escalar i la veritat és que el peu no li ha molestat gaire.

El diunenge estarem per aquí, si vols podem quedar.

Et faig un truc.

Mohawk ha dit...

OK, a veure si el temps acompanya...

Ens truquem dimecres o dijous...

A tibar-li!!

Jofre ha dit...

Bonito blog, como siempre las fotos muy guapas. Se me hace raro leerte en catalan, pero cosas de la normalització.

Apa, salut, abrazos y besos para toda la family.

Roque ha dit...

Vaya sorpresa Jofre. Que tal todo? A ver si nos vemos algún día.

Lo del idioma había pensado hacer una entrada en Catalán y otra en Castellano (la primera es en Castellano), pero al final acabó así.
Si no lo entiendes le pongo un traductor, Je, je,je.

Muchos recuerdos.

Anònim ha dit...

Enhorabuena!! Bea bienvenida de nuevo...