Ánimo Bea, lo peor ya ha pasado

Ja fa un parell de setmanes que no faig cap sortida (tret d'alguna escapadeta al Collserola amb en Pau). La veritat és que estem prou enfeinats amb la recent operació de galindó (juanete) que li han fet a la Bea. Operació curiosa on et serren l'os amb una radial, et trenquen el dit gros per escurçar-lo una mica i te'l tornen a enganxar amb una grapa; m'imagino que gens agradable.

Amb aquesta entrada li vull rendir una mena d'homenatge per què, en aquests moments un pèl complicats, s'enrecordi de tots aquells bons moments que hem passat plegats a la muntanya durant tots aquest anys.

Aquí us deixo alguns d'aquest bons moments. A dalt al coll du Peyreget desprès de pujar al petit pic du Midi per l'aresta Peyreget a l'agost del 2006. A sota posta de sol i vivac al cim de l'Almanzor, agost del 2000.

A sota, escalant la via Gran Diedro al Gran Galayo (Gredos), agost del 99.

Aquí la tenim picant amb el burilador obrint una via, que va quedar a mitges (potser algun dia hi tornarem per acabar la feina) en un tram de paret que vam trobar a prop de St. Quirze Safaja, tardor del 2003.

Jugant amb un corb al coll d'Horcados rojos, Picos d'Europa, anant cap al refugi Vega d'Urriellu per escalar el "Picu" per la Directa de los Martínez. Agost del 2004.

Caminant cap al Teide al febrer del 2005, una part del viatge de nuvis.

Segona part del viatge: Gredos a l'hivern, lloc magnífic i salvatge on m'agradaria tornar. A sota al circ de Gredos, amb la Laguna Grande al darrere, los Tres Hermanitos al terç esquerre, el Cuchillar de las Navajas al centre i l'Almanzor a la seva dreta.

Dia de patiment a l'Anglada-Brull a Tivissa, amb en Mohawk. Per un error al darrer llarg, vam pujar per la "directa iugoslava", agost del 2005.





Directa Iugoslava: de la segona reunió pujar recte a buscar un espit flanquejar el sostre per la dreta i pujar per l'aresta cap amunt, no recordo que hi hagués res més. Es podien ficar peces, però em sembla que no hi dúiem res.

A sota a l'esquerre escalant de primera a la via Cap Passarell a Montanisell i a la dreta a la canal del cristall, que va fer a "cara de perro"(perqué es va voler quedar una estona més al sac, quan va sonar el despertador per marxar) per esperar-nos a dalt a mi i un antic company, que estàvem a la canal de l'Ordiguer. Desembre del 2005 i Maig del 2006.

Com veig que això s'està allargant més del que tenia previst i encara tinc unes quantes fotos més, ho deixarem per ara i faré una segona part d'aquí a uns dies o qui sap potser una tercera, que em sembla que les trilogies estan més de moda.

Salut a tothom.