Mirant les prediccions tant alarmistes que fan sobre els allus, ens decidim per un cim i una ruta que hagi de comportar molts riscos, el Balandrau. Preparem tots els estris d'hivern( piolets, grampons raquetes, pals,...) i quan arribem a Tregurà de dalt ens trobem un paisatge amb molta menys neu de la que esperàvem...
... i tota, a la pista que ens ha de deixar al Collet de la Gralla. Amb aquest panorama decidim fer una volta per aquí, deixem quasi tot el material al cotxe, només agafem els grampons per si de cas..., comencem a caminar per la pista i de seguida ens enfonsem fins als genolls. Com estem bastan a prop, torno al cotxe a buscar les raquetes...
... i la veritat és que per res, perqué poca estona després agafem la carena, ja amb poca neu i ens les hem de treure. Creuem la pista dos o tres cops i arribem a la Torroella de Dalt, on fem una paradeta per menjar i estirar els braços.
Pensem en apropar-nos al cim del Castell dels Moros, però al final ens fa una mica de mandra i ens quedem relaxats gaudint de la tranquil·litat del lloc i del tons pastels del paisatge.
Salut.
Sortim davant de casa i prenem el camí de la font de Sta. Eulàlia fins a Can Rius i el Coll de la Ventosa, aquí agafem el camí del Forat del Vent, que passa pel Turó d'en Gras i per Can Ferrer fins al Turó d'en Fotjà al costat de la carretera de Cerdanyola i on les brases de Can Joanet fan que ens vingui una mica de gana. Seguim direcció Portell de Valldaura, creuem la carretera de Cerdanyola per un pont de fusta i a agafem el camí de les Aigües, que volteja el Turó del Trac i passa per sota del Turó de Valldaura en agradable passejada 
Aquí ja arribem a la carretera de la Rabassada i el pitjor tram del recorregut, la creuem ( expo) i seguim cap al Tibidabo per la carretera de Vallvidrera, deixant la de St. Cugat a la dreta i amb el nostre objectiu a la vista. 
Un cop a dalt "gaudim" de la gentada del parc d'atraccions i fem una volta pel 
El segon llarg segueix la mateixa tònica, però una mica més fàcil. Del primer espit s'ha d'anar cap a l'esquerra de la llastra que es veu i que no sona gaire be. Roca bona i tres espits amb xapa de burí també força rovellats.
Al tercer llarg ens comença a tocar l'aire i ens quedem gelats. Sortim cap a l'esquerra amb molt bones vistes.
Llarg curt però molt vertical, amb un parell de passos on s'ha de tibar de valent. Equipat amb cinc espits amb xapa de burí en millor estat.
La baixada en un ràpel d'uns 20 mts. per la cara Oest fins a una canal i d'aquí fins a peu de via.
Per arribar a la reunió trobem un pas d'Ae on no dubto a fer servir l'estrep que el meu company m'ha penjat a l'arnes, ell puja tranquil·lament en lliure.
Al cim trobem una reunió de dos burils amb un cordino ja una mica vell, que reforcem amb un altre de nou, per baixar per la mateixa via. I una creu més petita del que sembla a la foto.
La segona agulla és l'Albert Zanini per la via Traficant de Silenci, que com és del Sr. Ballart li deixo a en Mohawk que faci......
El primer llarg comença tombat i es va redreçant a mida que vas pujant. Equipat amb 5 espits i la roca molt bona, tret d'unes llastres sospitoses als primers metres.
La segona tirada torna a ser pel meu company. Comença més o menys vertical, però a partir del tercer espit ( on trobem un mosquetó), la roca deixa de donar confiança.
El final del llarg és una escalada bastant vertical i de bolos "metamórficos" on has d'escollir molt be quin toques. Hi ha dos espits més, un bastant allunyadet. A la reunió arribem flanquejant una mica cap a l'esquerra.
La reunió la muntem uns metres per sota del cim, on em quedo descansant després dels nervis passats als darrers metres però en Mohawk no pot marxar sense fer la foto de la creu. Puja cap al cim on troba la creu, un llibre de registre sense llibre però amb boli i una reunió força rústica, passant abans per una mena de dit de Fàtima que tenim al costat de la reunió.
La baixada la fem en dos ràpels per la via.
A sobre els llargs que hem fet nosaltres.
El tercer és la guinda de la via, només per aquest val la pena pujar-hi. Flanqueig ascendent cap a la dreta per evitar el sostre. Bastant vertical, amb bones presses i molt bon ambient. Equipat amb quatre bolts al tram més dret, després crec que es pot llaçar alguna sabina. La reunió es pot muntar a una sabina gran o la la Pluja d'Idees, una mica més a la dreta.
D'aquí grimpada fins al cim i un petit ràpel per la cara nord fins a una canal, amb l'opció de fer un altre ràpel des d'un arbre cap a la dreta. Nosaltres seguim grimpant una mica més per després tirar cap a l'esquerra a buscar el camí que puja cap al Montgrós.
El tercer llarg em torna a tocar a mi, segueix la fissura-diedre on et pots protegir amb friends, tascons o llaçant una sabina. Llarg no gaire difícil però menys equipat que els anteriors, tres parabolts. Atenció, entre el primer i el segon es veu un espit a l'esquerra que és d'una reunió de la Tarantel·la (jo vaig tenir la temptació), s'ha d'anar recte amb tendència a la dreta.
El quart el comença l'Albertako, puja més o menys vertical i les assegurances allunyadetes ( déu ni do amb l'excursió entre la primera i la segona). 
Amb els metres el començo a veure una mica tens i cap a la meitat del llarg decideix baixar. Acabo amb la feina que ha començat i la veritat és que ja havia fet lo pitjor. 
El cinquè em tocava a mi, però desprès del que ha passat li cedeixo al meu company ( a veure si m'escaqueixo del desplom), però em contesta textualment : "paso tío, todavía estoy como un flan, parece que no haya escalado en la p... vida". 
La baixada la decidim fer per sistema de ràpels d'aquesta banda en comptes d'anar per la Olmo-Urquiza. Fem un primer ràpel d'uns 45 mts. fins a la R-3, greu error, millor fer-ho en dos perquè la corda ens tirava cap a la dreta de la paret. D'aquí un ràpel d'uns 35 mts. fins a la R-2 de la Koyanistatxi i la Little Big Horn i un altre d'uns 48 mts. fins a terra.
El segon llarg puja recte per placa més o menys tombada fins a un ressalt vertical, després del qual es munta la segona reunió. Amb els deures fets i després del comentari d'en 
A partir d'aquí el temps ens canvia, veiem el blau del cel durant més estones però el vent bufa cada cop amb més força.
A dalt no ens hi estem gaire, l'aire ens tira a terra. Anem a buscar el ràpel destrepant per la cara nord fins a uns arbres i d'aquí un ràpel d'uns 35 metres fins a la canal amb el Dumbo.
