L'aproximació la fem pel Clot de la Mònica fins al peu de l' Havana Club i d'aquí cap a l'esquerra per la paret fins una canal que ens deixa davant d'un primer ressalt senzill que ens porta a peu de via.
El primer llarg el comença el Jose, ens trobem una placa una mica tombada en flanqueig ascendent cap a l'esquerra, ben equipada però "fineta" ( tots tres hi estem d'acord).
El segon és per l'Albertako, semblant a l'anterior en dificultat però més còmode per anar en línia recte. El pas més cabró ( coincideixo amb en Gatsaule) és al arribar a la reunió; brut, estrany i avui... mullat.
El tercer, teòricament és per a mi, però després de com m'he trobat en els llargs anteriors, me'l miro una mica...no gaire... i li deixo al Jose, que puja en un pis-pas. És el més senzill de tots, només té un pas una mica més fi al sortir de la reunió, després es deixa fer força be.
El darrer llarg és la guinda de la via, tot i que jo m'he arrossegat com he pogut. Mur vertical amb bons forats, el llarg fa una "s" buscant els punts més febles ( atenció al fregament de la corda) per acabar amb un petit desplom que l'Albertako es troba mullat, el Jose i jo ens adonem quan el sentim cridar i maleir... El tram més finet m'ha semblat a l'inici del llarg.
Una via força recomanable i més encara si es fa en bona companyia...avui amb un nou company que em sembla que li està trobant el puntet a això de pujar més de 30 metres.
Per baixar es pot rapelar la via o pujar fins al cim de la Pastereta i anar a buscar el camí de Sant Joan, nosaltres provem per una mena de camí que baixa cap a l'esquerra a l'alçada del segon ressalt de la carena, no gaire recomanable.Molta salut a tothom.
