Cadí, Canal de l'Ordiguer

Ja fa unes setmanes que em mirava el temps per fer-ne alguna, però o no acompanyava o no m'acompanyava ningú. Aquesta sembla que tot està a favor, per diumenge farà bo i tinc un parell de companys, la Bea i el Jordi, que al final no vindrà per atendre uns assumptes familiars.
Dissabte sortim la Bea i jo de Malgrat (cota 0) cap al Cadí amb la intenció de fer un bivac al Coll de Pallers, però quan arribem fa molta "rasca" i acabem dormint com podem al cotxe. Amb les primeres llums posem rumb al Prat del Cadí.

Un cop allà la Bea, després d'una mala nit, no es veu com per continuar... Tenia ganes d'anar a la Canal Sàbat però no m'hi veig tot sol així que canvio de plans i me'n vaig a la de l'Ordiguer aprofitant la traça d'un parell de nois que veig.
Deixo cordes i ferros varis i me'n vaig ben lleuger. Fins a peu de canal la poca neu que em trobo està força dura i es puja prou ràpid. A l'inici es veuen les restes d'un petit allau.

A partir d'aquí la cosa canvia i la neu es torna més pesada i humida, típica de primavera i després de les nevades d'aquesta setmana, fins passat el ressalt de roca, molt cobert de neu.

Per sobre un tram d'inclinació moderada i una neu molt més dura fins a la bifurcació amb la Canal Amagada, que de lluny sembla que encara es pugui escalar...

Quan estic fent les fotos començo a sentir pedretes que cauen de la paret de la dreta i surto cagant llets. Segueix amb la mateixa tònica, inclinació moderada i alternant trams de neu dura i d'altres amb una neu tova que et fa avançar amb més pena que glòria. Això si, l'ambient és cada cop més increïble...

El darrers metres de la canal són els més drets i els més macos, s'han de vigilar les cornises que hi pugui haver a la dreta ( a sota pocs metres abans d'arribar al cim).

Un cop a dalt, una mica d'aigua, uns minuts de descans i la baixada per la Canal del Cristall, després de la foto de rigor del cim...

Salut a tothom.

Miranda de les Bohigues, via Sílvia

No tenia clar si publicar l'entrada de la setmana passada, la veritat és que no hi havia res d'interessant, però com ja ho tenia preparat...
Dissabte passat es va animar a acompanyar-nos, després de molt de temps, el Jordi i el vaig veure més predisposat per tornar-hi. Doncs be, aquesta setmana torna a repetir, aquest cop farem alguna cosa una mica més llarga però igualment senzilla per que no s'espanti i torni un altre vegada.
Ens dirigim cap a agulles i un cop al Coll de Portelles veiem que avui estarem acompanyats, n'hi ha uns grups força nombrosos fent pràctiques i algunes cordades escalant. Els núvols van i venen així que decidim no anar més enllà i ens quedem per la zona. Escollim la Miranda perquè no es veu ocupada, mirem una via que sembla maca a la dreta de l'Aresta Brucs però al Jordi el començament no li fa gracia.

El primer ressalt fins a arribar a la R-0 el trobem bastant moll per les pluges de la nit, m'avanço una mica i fixo la corda per que el Jordi pugi amb més seguretat.

Comencem el primer llarg del que jo pensava que era l'Aresta Brucs, però em penso que el que fem és el de la via Sílvia, pocs metres a l'esquerra. Si fa o no fa... la dificultat és molt similar, placa tombada i amb bona pressa amb algun petit tram de pressa més petita, equipat amb bolts.

Un cop a la reunió veig la de l'Aresta Brucs uns metres a la dreta, mentrestant el Jordi no para de preguntar-se què fa aquí dalt...

El segon llarg es molt curtet i es pot encarar flanquejant cap a la dreta, per l'Aresta Brucs, no tant a la dreta amb un pas desplomat, recte de la reunió on som o per un clau que es veu a una fissura per l'esquerra. Nosaltres sortim recte amunt, amb un parell de passos verticals i polits per tombar-se ràpidament i arribar al cim.

La baixada caminant cap al nord i desgrimpant un parell de ressalts, el primer amb un espit per si de cas. De tornada fem una paradeta a la Pelada per fer unes vies curtes i on s'atreveix fins i tot a fer un petit ressalt de primer.

Una jornada molt agradable però no se jo si el Jordi es deixarà "enganyar" un altre vegada........

Salut a tothom.

Fent el Friky

Un cap de setmana amb unes prediccions nefastes ens fan canviar el pla d'anar al Cadí, però com la companyia és molt poc habitual( el Jordi, un amic de la infància) dissabte quedem per anar a fer una volta per veure que es pot fer. Com a mínim caurà una botifarra a la Vinya Nova.
A primera hora plou amb força , malgrat això tirem cap a Montserrat el Jordi, la Sandra, la Bea, el Pau i jo, passem per davant de la Vinya Nona i com el temps no està molt lleig ens apropem al pàrquing del Clot de la Mònica, allà em miro la Pastereta per anar a l'Aresta Est però es veu mullada i al Jordi li fa una mica de "canguelis" ( ha escalat un parell de cops i vies curtes)... així que decidim anar a fer esportiva a Collbató.

Ens apropem al sector d'iniciació El Jardinet i fem les quatre vies de l'esquerra, molt senzilles i molt equipades, nosaltres passem be amb tres cintes. Em quedo amb ganes de fer les de la dreta però per aquestes necessito una mica més de material.

Un matí molt agradable i bona companyia, però reconec que qui més a escalat amb diferència ha sigut en Pau que no para d'enfilar-se per tot arreu...

...també m'ha semblat veure al Jordi, després de tants anys, més disposat per tornar-hi. Segur que el tornem a veure enfilant-se per les parets.

Per diumenge parlo amb l'Albertako i com el temps encara és inestable ens apropem a Subirats per fer uns totxos, ens acompanyen la Helen, la Bea i el Pau.
Feia molt de temps que no trepitjava aquesta zona, com a mínim set anys i el cert és que he trobat les poques vies que em fet bastant "sobades", a més de força gent i moltes vies ocupades però no per persones sino per cordes...

Un cap de setmana ben tranquil i familiar, més per sortir una mica i estirar els braços que no pas per escalar...

Salut.