Roca de St. Cugat, via Territori Dakota

Desprès de la retirada al Sentinella... un parell de setmanes de penitència sense tocar la roca.

Passat aquest temps toca tornar a la feina... quedo amb l'Albertako i anem cap a Montserrat sense tenir gaire clar quin és el nostre objectiu. Desprès d'uns quants dubtes i coincidint en que tots dos anem relaxats, recordo una via que tenim pendent de fa temps.

L'aproximació pel clot de Mònica i el camí de les Artigues però aquest cop desprès del primer ressalt equipat a la canal del Llaures ens desviem cap a l'esquerra per un altre canal que passa pel costat de l'agulla.

El primer llarg comença en placa tombada que es va redreçant a mida que vas pujant, cap a la meitat, la línia de parabolts et fa flanquejar un parell de metres a la dreta per seguir recte fins a la reunió, entre dos trams de vegetació. Equipat amb deu bolts molt lluents.

El segon llarg surt per una fissura-diedre amb bons cantells equipada amb tres pitons, quan s'acaba, els bolts et porten una mica a la dreta per terreny vertical i bones presses que es va tombant en arribar a la reunió.

El tercer llarg surt recte a buscar el sostre que superem per l'esquerra amb un pas finet i que ara compta amb una pressa menys, tot i que la lògica em portava a superar el mur de l'esquerra uns metres per sota del sostre, sort de veure el tercer bolt. Equipat amb tres bolts abans del sostre, un al desplom i un altre a la sortida. Desprès pujar per terreny fàcil fins al cim, reunió a una sabina.

Un cop al cim ens trobem amb en Jaume i en Ricard de la Colla Xapoutot que pugen per la via Perfil Sureste del Picazo, enhorabona. Han vingut amb en Llembresku i un altre company ( ho sento no recordo el nom) que hem vist per la via Infinity a l'Agulla dels Col·leccionistes i des d'on ens fan una foto al primer llarg, enhorabona també.

El descens en un ràpel curt per la cara nord. Atenció amb la reunió amb cordino i maillon que es veu des del cim, amb una corda de 50 no crec que s'arribi, el ràpel queda més a l'esquerra (parabolts amb cadena). Un cop a terra recordo haver baixat cap a l'est a buscar la canal del llaures, però avui està complicat, han caigut tots els arbres. Pugem una mica al costat de la roca i baixem per la següent canal, una mica selvàtica, a trobar l'inici de la via.

Més avall ens trobem amb els altres companys de la Colla Xapoupot i tots plegats anem a fer una cervesa.
Via recomanable, molt assegurada i perfecte per a un matí d'estiu ( ombra fins al migdia).

Salut a tothom.

Obrint traça pel Collserola

Feia dies que anunciaven nevades arreu del país i a cotes molt baixes, però nosaltres els Barcelonins no ens podíem imaginar que pugues caure tanta neu!!! No vull ni pensar el que deu haver caigut més cap al nord.

Quan arribo al migdia i veig com s'està posant el panorama no ho dubtem ni un segon, tot just acabar de dinar sortim a fer una volta pel Collserola. S'apunta també el Benito ( el meu sogre).

Enfilem el camí que surt davant de casa cap a la font de Sta. Eulàlia. Neva amb força i bufa un aire que fa que la neu tan fina que cau et piqui a la cara i als ulls. Als pocs minuts comencen els tron i els llampecs però no ens preocupem, segur que no pot empitjorar.
La font de Sta. Eulàlia normalment és un racó acollidor però avui realment s'ha mudat amb el seu millor vestit.

Seguim fins al Coll de la Ventosa i deixem que el Pau vagi obrint traça.

A partir d'aquí hem de parar atenció, comencem a veure branques i pins sencers que cauen pel pes de la neu davant nostre.

Continuem fins al Castell de Torre Baró, avui també amb un aspecte ben diferent de l'habitual.

Baixem per la suposada carretera de Torre Baró, que ha deixat a tot aquest barri incomunicat.

I per arribar la Bea no s'ho pensa ni un segon, se'n va a buscar el trineu que te al cotxe i baixa fins a la porta de casa...

Hem gaudit d'una una nevada increïble amb unes imatges poc habituals per aquí, la pena és que això només passi molt de tant en tant.


Salut a tothom.

Intent al Setrill, via GEDE

Ja la setmana passada em mirava la via... i quan parlo amb l'Albertako i li proposo, no hi te res a dir.
El dia comença estrany, no quedem molt d'hora i quan vull sortir de casa al Pau no li fa molta gracia, diu que vol venir a escalar amb mi. Al final es queda una mica conforme i aprofito per sortir, però estic a punt de trucar a l'Albertako per deixar-ho per un altre dia.

L'aproximació la fem des del monestir fins al Pla dels Ocells i a buscar el camí que ve de St. Joan i puja cap a St. Jeroni. Amb els deures mig fets, recordo un post d'en Gatsaule i quan veig el Puntal de l'Albarda anem cap allà. Arribem a La Inclinada, just al seu costat, però no m'acaba de quadrar...

Mirant cap a gorros veig la punta del Rave i m'adono que ens hem passat tres pobles. Tornem cap enrere a buscar l'agulla, bastant fàcil de trobar per cert. Només cal baixar per la canal que hi ha al costat del mirador de la Serra de les Paparres.
Preparant el material l'Albertako descobreix que només ha portat un peu de gat, Tornem a dubtar... però es posa un dels meus ( un parell de nº. per sota) i puja cap a dalt.

Als pocs metres comença a bufar un fort vent de l'oest, malgrat això arribem a la reunió. Llarg vertical amb uns passets finets cap a la meitat del recorregut. Equipat amb químics i un espit sense xapa, portar plaqueta recuperable.

El segon el començo jo, sortida vertical amb un buril rovellat i doblegat que trenco amb el mosquetó, uns metres per sobre un altre buril també rovellat però que no es trenca. A partir d'aquí el terreny es tomba una mica però no hi ha res fins uns quants metres per sobre... Quan l'Albertako veu que m'ho miro massa em comenta que potser avui no és el millor dia, així que baixo amb la cua entre les cames.

Un cop a terra i analitzant la jornada tots dos coincidim en que les coses, des d'un principi, no han anat com haurien d' haver anat...
Hi tornarem ben aviat...

Salut a tothom